Fosfats

Les plantes absorbeixen únicament el fòsfor que està a la solució del sòl, el cas dels ions ortofosfats, és a dir en forma d'HPO4¯² en sòls neutres i H2PO4¯¹ en sòls àcids; la seva disponibilitat es redueix a pH bàsics, i el fòsfor es presenta com a PO4¯³. En sòls molt àcids amb pH menors de 5 i amb altes concentracions de ferro o alumini es formen complexos insolubles :

Al ó Fe + H2PO4¯ + 2 H2O ⇐⇒ 2 H + Al(OH)2H2PO4 ó [Fe(OH)H2PO4]

En sòls alcalins, amb pH per sobre de 7,5, el calci forma complexos insolubles amb el fòsfor com el CaHPO4. Per això és molt important la monitorització del pH, especialment per exemple en les ressembres quan les aportacions de fòsfor són tan vitals. Cal procurar, doncs, que el pH es mantingui en un rang entre 5,5 i 6,5, a més de controlar en aquests moments els nivells de ferro i optar per les aplicacions d'aquest en situacions de gespa madura.

La millor mesura del pH és aquella que es fa in situ, perquè la respiració edàfica afecta aquesta mesura i si la mostra de sòl s'extreu, la mesura no té en compte el CO2 edàfic, de manera que la lectura no serà exacta. Tiloom ofereix mesuradors de pH per a preses in situ i en continu

A la natura existeixen nombrosos minerals del grup dels fosfats (uns 250), si bé les roques fosfòriques estan constituïdes principalment per l'apatita, que té almenys tres formes depenent de l'anió present: fluorapatita, cloroapatita i hidroxiapatita, i normalment es troba en dipòsits denominats fosforita o roca fosfatada. La fertilitat potencial natural dels sòls pel que fa al fòsfor depèn de la quantitat d'apatita que s'hi trobi.

El cicle del fòsfor difereix respecte als del carboni, nitrogen i sofre en un aspecte principal: no forma compostos volàtils i per tant no té capacitat de desplaçament per l'atmosfera

Amb altes concentracions de ferro, després de labors de pinxats i aireacions, el fòsfor precipita molt sovint com a fosfat de ferro que passarà a fosfat ferrós quan el sòl comenci a compactar-se i l'oxigen comenci a desaparèixer. Llargs períodes de temps sense labors d'aireació donen lloc a condicions d'anaerobiosi i és llavors quan es produeix sulfhídric i precipita el sulfur de ferro, parlem de “black layer”.

Els fertilitzants de fosfat inclouen els següents: pedra de fosfat mòlta, escòria bàsica (un subproducte de la fabricació de ferro i acer), superfosfat (que es produeix en tractar la pedra de fosfat amb àcid fosfòric), i fosfat mono i diamònic (MAP i DAP). Les matèries primeres bàsiques són: pedra de fosfat, àcid sulfúric (que es produeix, usualment, al lloc amb sofre elemental) i aigua.