Atmosfera edàfica
FOTO · TILOOM
L'atmosfera edàfica la podem definir com la barreja de gasos que ocupen els macroporus del sòl. La seva composició és molt semblant a la de l'aire atmosfèric, però variable en els seus diferents percentatges.
El quadre següent compara els diferents percentatges de la barreja de gasos.
L'atmosfera del sòl està sotmesa a un continu intercanvi amb l'aire extern, intercanvi que es fa per moviment en massa (governat per canvis en la temperatura i pressió) com el vent que introdueix l'aire al sòl o el reg que expulsa l'aire a l'exterior, o també per mecanismes de difusió, on dependrà de cada tipus de gas i de la porositat del sòl.
Els mecanismes de difusió que impliquen moviment de gasos en el substrat depenen del tipus de gas i de la porositat del sòl
Els canvis més cridaners es produeixen en relació amb l'oxigen i el diòxid de carboni. El CO₂ que es produeix al sòl és degut bé a la respiració radicular o a la descomposició microbiana de matèria orgànica làbil (Hanson et al., 2000).
La respiració cel·lular és una sèrie de reaccions mitjançant les quals la cèl·lula degrada molècules orgàniques i produeix energia.
L'augment del CO₂ fins a valors del 5 % en volum s'han trobat particularment freqüents en camps de golf, probablement com a efecte de les altes densitats de
gramínies que es donen amb les noves varietats, intens reg i fertilització.
En tots els perfils de diferents sòls s'aprecien gradients de CO₂ cap a la superfície que indiquen pèrdues de CO₂ a l'atmosfera, de valor considerable (Bolin et al, 1979).
A continuació es presenta un exemple real, on es van implementar les sondes de mesurament del % volumètric d'oxigen dels sensors de Tiloom, dins de la barreja de gasos edàfics, vegeu gràfic adjunt amb la correlació amb les temperatures mesurades en continu per al camp de golf estudiat.
