Ferro en gespa: usos, beneficis i control de molsa
FOTO · TILOOM
El ferro és un nutrient essencial per a la producció de les nostres gespes, té un paper fonamental en la fotosíntesi (si bé no és part estructural de la molècula de clorofil·la, està implicat en la seva manufactura), però a més cal destacar altres propietats que explicarem a continuació.
El sulfat de ferro és comunament utilitzat com a esmena de sòl per disminuir-ne el pH i provocar, entre els seus efectes beneficiosos, la disminució de cucs de terra, tot i que també cal destacar les propietats herbicides sobre molses i males herbes de fulla ampla, alhora que afavoreix el creixement de la gespa. Una altra característica favorable és l'enduriment i el reverdiment, especialment de cara a la tardor i l'hivern.
El nitrogen estimula el creixement ràpid, no desitjable per a la tardor i l'hivern pel risc d'aparició de malalties com la causada pel fong Microdochium nivale o danys per gelades, en canvi el ferro genera resistències a aquests.
El ferro pot presentar-se en forma mineral dins de formulats de fertilitzant o quelatat. Les formes quelatades són molècules orgàniques que fan més soluble i fàcil de prendre per les arrels l'element quelatat, en aquest cas el ferro. Així, l'EDDHA és considerat un dels quelats més estables dins dels rangs de pH més amplis.
El sulfat ferrós té un paper important per al control de molsa, com a herbicida de fulla ampla i control de cucs de terra. Aquesta molècula s'ionitza en Fe+2 i SO4-2, els sulfats es combinen amb ions d'hidrogen de l'aigua per formar àcid sulfúric amb la consegüent baixada de pH. L'efecte de cremada sobre la zona foliar de la molsa es deu al fet que aquesta no presenta arrels veritables i tota l'absorció es fa de manera foliar, i es produeix toxicitat en l'aplicació d'aquest sulfat ferrós, mentre que la cremada en les males herbes de fulla ampla només és transitòria per la presència en aquestes d'arrels i la seva activitat regenerativa com a rizomes, estolons i rebrots des de les arrels. És recomanable el reg posterior a l'ús de sulfat ferrós per la seva capacitat de cremada sobre la gespa.
