Identificació d'espècies cespitoses – Generalitats
FOTO · TILOOM
La identificació d'espècies cespitoses és tot un art, ja que, qui té la sort d'anar a un camp i poder identificar les plantes amb un exemplar sencer? Cal fiar-se de petits detalls que explicarem en aquesta entrada.
Per executar un manteniment òptim és imprescindible conèixer amb seguretat les espècies cespitoses que hi ha presents a la superfície, però no sempre es té aquesta sort. Anem a identificar espècies!
Les necessitats de fertilització, sega i irradiació, o la resistència a insectes, malaltia o estrès canvien molt d'una espècie a una altra, tot i que dins d'una mateixa espècie, gràcies a les noves varietats que surten al mercat cada any, també es produeixen canvis importants.
És molt important, abans de fer la identificació, tenir en compte altres factors aliens a la forma de la planta directament: serà complicat trobar a l'estació freda una gespa C4 vigorosa, o a l'estació càlida una C3 en ple creixement potent. També cal tenir en compte que una espècie amb poca tolerància a la salinitat estigui en bones condicions en un sòl molt salí, o que una gespa poc tolerant a l'ombra creixi sense problemes sota un arbrat dens.
1- Lígula; es troba entre la làmina de la fulla i l'extrem superior de la beina.
- Membranosa -> Agrostis stolonifera(creeping bentgrass) i Poa pratensis (Kentucky-bluegrass)
- Ciliada o pilosa -> Zoysia
- Absent -> Echinochloa
2- Aurícules; es troben entre la fulla i la beina.
- Llarga -> Lolium multiflorum
- Curta -> Festucas Altas
- Absent -> Agrosts y Bermuda
3-Beina; es troba entre la fulla i la tija
- Contínua -> Stenotaphrum secundatum
- Dividida -> Bermuda i Festuca Roja
- Ampla -> Agrostis gigantea
- Estreta -> Festuca Alta
4-Fulla
- Afilada -> Festuca roja
- Arrodonida -> Poa Pratensis
Aquesta llista és només un exemple de totes les variables que entren en joc a l'hora de definir una espècie amb exactitud. Algunes obres com el famós “Bonnier”, també conegut com a “Clau per a la determinació de plantes vasculars”, contenen tota una guia per poder identificar gairebé qualsevol espècie.
Hi ha altres variables que també poden ser molt interessants d'observar a l'hora d'identificar espècies. Les fulles molt amples estan relacionades amb Stenotaphrum secundatum o amb Axonopus, i les estretes tenen més a veure amb l'Agrostis stolonifera o les Festuques fines. Rarament podrem veure les inflorescències de la gespa, però, per exemple, la Poa Annua pot desenvolupar inflorescències fins i tot a alçades de tall molt baixes.
El desenvolupament vegetal pot veure's modificat per totes les variables biòtiques i abiòtiques possibles: la llum que rep, la seva fertilització, la seva localització, si ha crescut entre altres plantes o a la vora d'un camí. Per això les millors observacions es fan en funció de la inflorescència i la forma de la llavor, tot i que en el món de la gespa rarament podrem veure aquest tipus d'òrgans.
