Acumulació de carbohidrats
FOTO · TILOOM
L'acumulació de carbohidrats és un procés importantíssim per al desenvolupament correcte del cultiu, però, per a què serveix? Els sucres produïts durant la fotosíntesi no s'utilitzen de manera immediata durant la respiració. Gran part del que es produeix s'acumula en diferents parts de la planta per a moments de necessitat.
Els carbohidrats produïts s'utilitzen per impulsar les reaccions bioquímiques que permeten el desenvolupament vegetal.
Quan la fotosíntesi és ràpida però el creixement i la respiració són lents, els carbohidrats s'acumulen en diferents parts de la planta, des de les arrels fins a la corona o les tiges. Un moment molt freqüent d'acumulació de carbohidrats és a finals de tardor. En aquella època les temperatures baixen, per la qual cosa el creixement es veu limitat, però continua havent-hi prou insolació perquè hi hagi una fotosíntesi ràpida. Aquestes reserves acumulades s'utilitzaran lentament durant l'hivern per mantenir l'individu en bon estat fisiològic tot i que ensopit. A l'entrada de la primavera, els carbohidrats restants s'utilitzaran per impulsar el vigorós creixement que faciliten les temperatures suaus i l'augment progressiu de la insolació.
L'acumulació de tardor serveix per passar l'hivern i per al vigorós creixement primaveral.
Aquests carbohidrats acumulats són especialment importants a la primavera. És molt comú que durant aquesta època de l'any es produeixin gelades nocturnes. Per petites que siguin, aquestes gelades tenen el potencial suficient per danyar els teixits suculents acabats de brotar. Els teixits danyats no poden créixer i la planta, gràcies a les reserves acumulades, podrà desenvolupar nous creixements.
Durant el desenvolupament primaveral, els brots són prioritaris respecte a les arrels pel que fa a l'ús de carbohidrats, ja que els brots seran els que produeixin nous hidrats de carboni quan estiguin desenvolupats. Per això la manca de carbohidrats provocarà una forta pèrdua del sistema radicular.
A causa del que s'ha explicat anteriorment, l'acumulació de sucres a la planta és una activitat crucial per al seu desenvolupament i supervivència. Una planta ben nodrida de sucres tindrà la capacitat de defensar-se de plagues i de reconstruir-se dels danys causats per l'estrès.
Els cuidadors de cultius plurianuals han de tenir sempre en compte aquesta acumulació i estimular-la en la mesura que sigui possible. S'han de practicar talls, fertilitzacions i regs que evitin l'estimulació excessiva del creixement i l'esgotament dels carbohidrats emmagatzemats.
Alguns greenkeepers pensen que pot ser bona idea deixar que la prada produeixi llavors per augmentar el banc natural de llavors del sòl. A priori això sembla una bona idea, però té dos inconvenients importants.
- La llavor produïda no té la mateixa genètica que la llavor sembrada, ja que la gespa és una planta al·lògama, és a dir, que es pol·linitza de manera creuada, unint-se amb altres individus. Les úniques plantes que no es veurien gaire afectades serien les varietats pures o genotípicament homogènies.
- La producció de llavor és un procés prioritari fisiològicament que desgasta en gran mesura les reserves d'hidrats de carboni de la planta i que pot produir problemes d'establiment en les èpoques de l'any menys favorables per a la gespa sembrada.
