Detecció de malalties en gespa X. Rapid Blight
FOTO · TILOOM
La malaltia coneguda com a Rapid Blight o Tizón rápido en castellà afecta les gespes C3 com la Poa Annua i Trivialis, el Lolium Perenne, o l'Agrostis stolonifera. Està relacionada amb les gespes estressades per la sequera que alhora pateixen l'acumulació de sodi per l'aigua de reg.
Etiologia del Rapid Blight o Tizón rápido
Les gespes C3 o també anomenades de clima fred són les que pateixen la malaltia, tot i que les gespes C4 poden ser hostes asimptomàtics.
El Labyrinthula terrestris és el patogen més semblant a patògens que afecten gramínies marines que a cap altre patogen, per això es va identificar recentment i és tan afí als sòls i aigües salines.
Agent causal del Rapid Blight o Tizón rápido
La malaltia del Rapid Blight o Tizón rápido està provocada pel L. terestris. Aquest organisme està format per cèl·lules fusiformes que no formen miceli, però que es desplacen fàcilment a través del trànsit sobre la gespa i generen nuclis de gran concentració.
Símptomes del Rapid Blight o Tizón rápido
Els símptomes inicials del Tizón rápido són:
- Clapes de gespa lleugerament enfonsades
- Enfosquiment de la gespa inicial
- Lesions necròtiques brunenques o ataronjades des de la corona
- Lesions necròtiques brunenques o ataronjades des de la punta de la fulla
Els símptomes posteriors del Tizón rápido són:
- Unió de les lesions entre corona i punta
- Clapes petites que s'engrandeixen i s'uneixen les unes amb les altres
- Arrels i símptomes semblants al Pythium o danys per salinitat
Espècies més susceptibles
Les varietats més susceptibles són Agrostis tenuis, Lolium perenne, Poa annua, Poa trivialis i Ray grass perrenne.
Mètodes de control
Pocs productes químics tenen un impacte seriós contra el Tizón, es coneixen matèries actives funcionals com el mancozeb, la trifloxistrobina i la piraclostrobina. El risc de provocar resistències és molt important i greu, per la qual cosa la rotació entre els productes ha de ser el més freqüent possible, tot i que segons el mercat en què ens trobem no serà possible ni tractar la malaltia per la nul·la disponibilitat de productes indicats. A més del perill de generar resistències en altres patògens com l'antracnosi. La forma més viable de tractar la malaltia és mitjançant labors culturals.
El seu maneig se centra principalment en les labors culturals de la gespa.
S'ha observat que els sòls sòdics o salino-sòdics alhora que els cultius sotmesos a l'estrès per sequera són més propensos a patir el Tizón rápido. Es recomanen rentats de sals tan freqüents com sigui possible per mantenir nivells baixos de salinitat. Les festuques són espècies més resistents i el mercat comença a oferir varietats resistents. En àrees compatibles amb el Raigràs, és important implantar espècies tolerants a la sal.
Per combatre i desplaçar el sodi, la fertilització amb guix ajuda a crear un ambient menys tolerable per al patogen, i també s'ha observat que la fertilització potàssica l'afecta negativament. L'ús d'humectants a la zona afectada i la millora del drenatge per facilitar l'evacuació de les sals són positius. Aquesta combinació és la millor per posar dificultats a la malaltia.
És clau també cuidar el tall de la gespa, ja que les cèl·lules fusiformes del L. terestris entren al teixit de la planta a través de ferides obertes
Les temperatures de creixement del Labyrinthula terrestris van de 15ºC a 30ºC, per sobre i per sota el creixement és limitat. D'altra banda, a nivell de salinitat la seva tolerància és gran, ja que es desenvolupa fins i tot a salinitats elevades de 3,5 a 10,5 dS/m.
L'impacte del Rapid Blight és tan important que als Estats Units es considera una de les malalties més destructives dels greens de Poa Annua.
Anàlisi i diagnòstic Rapid Blight o Tizón rápido
La forma més eficaç de diagnosticar el Tizón rápido sempre són les nostres anàlisis de qPCR ràpids on podem identificar desenes de malalties amb una sola mostra.
És emocionant poder identificar la malaltia al camp i amb un senzill microscopi es poden localitzar les cèl·lules de Labyrinthula terrestris preparant la mostra d'una fulla de gespa amb aigua per dispersar les cèl·lules.
Font: Stowell, L.J., Martin, S.B., Olsen, M., Bigelow, D., Kohout, M., Peterson, P.D., Camberato, J. and Gelernter, W.D. 2005. Rapid Blight: A New Plant Disease.
Font: Kerrigan, J.L., M.W. Olsen, and S.B. Martin. 2012. Rapid Blight of Turfgrass. The Plant Health Instructor. DOI: 10.1094/PHI-I-2012-0621-01
