Detecció de malalties en gespa IV: Pythium
FOTO · TILOOM
Pythium és un gènere de fongs oomicets, patògens de plantes que poden causar malalties devastadores a la gespa. La cremada per Pythium va ser esmentada per primera vegada a la dècada de 1930, tot i que el seu reconeixement com un problema en algunes àrees dels EUA no es va produir fins al 1954. Inicialment es pensava que aquesta malaltia era exclusiva de les gramínies dels camps de golf, però ara es reconeix com un problema en tota mena de gespes, tant d'estiu com d'hivern, a tot el món.
Agent causal
Pythium blight és causat pel fong Pythium aphanidermatum, que pertany al gènere Pythium, classificat com un oomicet o floridura aquàtica. A diferència dels fongs veritables, les espècies de Pythium formen hifes mancades de septes i contenen cel·lulosa a les seves parets cel·lulars. Aquestes característiques els distingeixen com a oomicets.
A més, s'ha descobert que les espècies de Pythium se situen dins del fílum Oomycota i estan relacionades amb les algues brunes al regne Stramenopila.
Cicle de la malaltia
La supervivència del fong es produeix principalment a través d'oòspores a la zona de l'arrel de la gespa i al thatch, així com a través del miceli vegetatiu a les fulles i arrels. La infecció de les fulles de la gespa es produeix per la penetració directa de les hifes vegetatives o les zoòspores, i la malaltia es pot propagar a través del moviment de propàguls de Pythium en àrees infectades, com el transport de sòl o palla a altres àrees i la dispersió de zoòspores en condicions d'alta humitat.
Símptomes
Els símptomes de Pythium blight són visibles durant el temps càlid i humit, quan les fulles de la gespa romanen humides durant més de 12 hores. La malaltia és particularment nociva quan les temperatures diürnes superen els 28°C (82°F) i les temperatures nocturnes no baixen de 20°C (68°F).
Els primers símptomes apareixen com a fulles infiltrades amb aigua que produeixen un color verd fosc a porpra, que s'agreguen en clapes o anells d'aspecte irregular o circulars a les àrees de gespa. Aquestes clapes poden assolir una mida de <1 a >20 cm (0,4 a >8 polzades) de diàmetre. No es formen lesions marcades a les fulles infectades, i quan es freguen amb els dits es noten viscoses o greixoses.
Les clapes de gespa infectada poden créixer i ajuntar-se, causant danys seriosos en àrees de gespa, camps de golf i estadis. A més dels símptomes foliars, les podridures del coll, estolons i arrels s'associen amb freqüència a Pythium blight.
La malaltia pot afectar àrees petites o grans, especialment en greens de camps de golf molt mantinguts, i es pot propagar a altres plantes properes de gespa que siguin susceptibles.
Condicions que afavoreixen la malaltia
Les condicions que afavoreixen la malaltia de la cremada per Pythium inclouen alts nivells de salinitat al sòl, estrès per sequera, factors locals que afavoreixen el flux de l'aigua, i alts nivells de fertilització amb nitrogen.
- La salinitat del sòl, comuna en ambients àrids amb fluctuacions salines estacionals, predisposa l'agrostis a la infecció per P. aphanidermatum.
- L'estrès per sequera també augmenta la susceptibilitat de la gespa a la infecció per Pythium.
- Factors locals que afavoreixen el flux de l'aigua, com el drenatge deficient, poden incrementar la propagació de Pythium spp.
- La fertilització excessiva amb nitrogen també pot predisposar les plantes a la cremada per Pythium, en crear un creixement exuberant de gespa.
- A més, les deficiències de calci també poden predisposar les plantes a la cremada per Pythium.
Aquests factors, combinats amb altes temperatures i humitat, creen condicions propícies per al desenvolupament de la malaltia.
Espècies més susceptibles
Les espècies de gespa més susceptibles a Pythium inclouen Poa annua, el Raigràs (Lolium perenne) i la Festuca arundinacea, que són altament susceptibles a la malaltia. D'altra banda, festuques fines (Festuca spp.) i la Poa pratensis són menys susceptibles. A més, alguns cultivars de poa pratensis, raigràs i festuques altes han mostrat resistència moderada a P. aphanidermatum i altres espècies de Pythium.
Control cultural
Pel que fa al control cultural, es recomana:
- Reduir la humitat prolongada de les fulles.
- Evitar dosis excessives de nitrogen per prevenir un creixement foliar exuberant i suculent.
- Evitar establir gespa en àrees baixes que acumulin aigua, proporcionar un bon drenatge superficial i subsuperficial i alleujar la compactació del sòl.
- Mantenir un equilibri en la nutrició de la gespa.
- L'aeració, el tall vertical o el recobriment dels greens malalts s'han d'evitar.
- S'ha d'evitar el tall o reg quan hi hagi miceli de Pythium present al fullatge per minimitzar la propagació del patogen.
Control químic:
El control químic de Pythium blight implica l'ús de fungicides efectius per combatre la malaltia.
Alguns dels productes comercials etiquetats contra la cremada per Pythium inclouen Companion (Bacillus subtilis soca GB03), Double Nickel LC (Bacillus amyloliquefaciens soca D747), TurfMate™ (Trichoderma harzianum), Turfshield (Trichoderma harzianum Rifai soca T22 + Trichoderma viride soca G41), i Regalia (un extracte de planta de Reynoutria sachalinensis).
A més, s'han utilitzat fungicides de diverses classes químiques per al control de la cremada per Pythium, com hidrocarburs aromàtics, carbamats, ditiocarbamats, fenilamides, fosfonats, inhibidors exteriors de la quinona (QoI, incloent-hi les estrobilurines) i els inhibidors interns de la quinona (Qil’s que inclouen cyano-imidazoles).
És important tenir en compte que l'ús repetit d'un fungicida específic per a Pythium, especialment del metalaxil o mefenoxam (fenilamides), pot seleccionar poblacions resistents de P. aphanidermatum.
Anàlisi i diagnòstic
La forma més eficaç de diagnosticar Pythium són les anàlisis de qPCR ràpids on podem identificar desenes de malalties amb una sola mostra.
Necessites diagnosticar amb eficiència la incidència de Pythium? Contacta amb Tiloom a info@tiloom.com i en menys de 48 hores tindràs la resposta a través d'una anàlisi de diagnòstic qPCR de les malalties més freqüents de la gespa.
El coneixement exacte de les malalties potencials que afecten la teva gespa et capacitarà per actuar de manera preventiva i gestionar-la de la manera més sostenible i eficient possible.
Hagan, A. 2004. Controlling Pythium Blight on Overseeded and Established Turf. Alabama Cooperative Extension System. Bulletin ANR-594.
Kerns, J. P., and L. P. Tredway. 2008. P. volutum can be the cause for Pythium root dysfunction. Turfgrass Trends J. May:67-72.
Latin, R. 2007. Pythium Blight. Turfgrass Disease Profiles. Purdue Univ. Cooperative Extension Publication. BP-109-W.
Tredway, L. P., G. G. Wilkerson, B. R. Lassiter, J. J. Reynolds and G. S. Budol. 2008. Pythium Root Dysfunction. North Carolina State Univ. [Online] Available at www.turffiles.ncsu.edu.
Vencelli, P., and A. J. Powell. 2008. Chemical ontrol of Turf Diseases 2008. Univ. of Kentucky Cooperative Extension Service, Publication No. PPA1.
