Estrès per fred
FOTO · TILOOM
La temperatura és un factor clau per al desenvolupament de qualsevol cultiu i l'estrès per fred és determinant.
La localització és fonamental a l'hora de decidir una gespa adequada i ben adaptada a les condicions previstes generals. Si la zona té un hivern ben marcat, les gespes C3 tenen més possibilitats de viure que les C4 durant aquests períodes. De més resistent al fred a menys resistent al fred es podria definir aquest ordre:
Poa trivialis
↓
Agrostis stolonifera
↓
Poa pratensis
↓
Poa annua
↓
Festuques
↓
Lolium perenne
↓
Lolium multiflorum
Les gespes C4 són menys resistents que qualsevol de les anteriors a temperatures per sota de 12ºC.
Una cosa que no es té gaire en compte a l'hora de cuidar gespes que hauran de suportar temperatures baixes és el drenatge. Les condicions de saturació altes perjudiquen greument la supervivència del cultiu. Durant les èpoques fredes la gespa amb prou feines creix i no evapotranspira, per la qual cosa pot viure en perfils secs i ben drenats. A més, una gespa molt turgent és més propícia a patir danys pel fred.
La nutrició és clau perquè la gespa passi l'hivern, evita els excessos de nitrogen i apropa't al potassi i al fòsfor.
Les aplicacions de fertilitzants nitrogenats abans de l'època hivernal ajuden a augmentar la turgència de la planta en comptes de fer els seus teixits més gruixuts i robustos. En canvi, el fòsfor i el potassi són dues bones crosses on recolzar-se.
