Corba de fertilització
FOTO · TILOOM
La corba de fertilització és una eina fiable per determinar les necessitats nutritives de la planta. Això és particularment necessari sobre perfils sorrencs com els dels greens, que amb prou feines tenen capacitat de retenir o alliberar nutrients.
Segons part de l'esfera científica relacionada amb les gespes no hi ha prou evidències per justificar l'ús de diferents fertilitzants en funció de l'època de l'any.
Les plantes que expressen el seu màxim potencial de creixement no tenen més d'un 6% de nitrogen a la fulla sobre matèria seca. Depenent de l'espècie i la varietat això pot canviar, però sempre en aquests rangs. Però per mantenir un camp no és necessari ni útil tenir els màxims valors de creixement, per això els valors de nitrogen a la fulla poden ser correctes quan ronden el 3% de N sobre matèria seca.
Els autors de l'article PRECISION FERTILISATION – FROM THEORY TO PRACTICE Tom Ericsson, Karin Blombäck i Agnar Kvalbein van determinar que un fertilitzant perfecte és aquell que té les proporcions següents:
| Macronutrients | Proporció | Micronutrients | Proporció |
| N | 100 | Fe | 0,7 |
| K | 65 | Mn | 0,4 |
| P | 19 | B | 0,2 |
| S | 9 | Zn | 0,06 |
| Ca | 7 | Cu | 0,03 |
| Mg | 6 | Cl | 0,03 |
Vegem els passos per fer una corba de fertilització:
- Triar un fertilitzant que es pugui aplicar de forma líquida i que contingui els nutrients en la proporció explicada anteriorment.
Per saber la proporció d'un fertilitzant N-P-K. Si es té un fertilitzant 11-2-5, essent N 100, la proporció en pes de fòsfor és de 2/11*100=18. D'altra banda, el potassi seria 5/11*100=45.
Ajusta el tractament al microclima, contempla ombres, vaguades o alts assolellats.
- Aquestes fertilitzacions han de ser molt freqüents, ja que es realitzaran dosis molt petites. Fertilitzacions tan freqüents permeten realitzar l'activitat amb molta flexibilitat, per contrarestar variables atmosfèriques com la pluja o les baixades de temperatura.
- Calen aplicadors moderns i precisos que es puguin calibrar amb freqüència.
- Les fertilitzacions s'han de reprendre quan la temperatura del sòl arribi als 7ºC. Els valors referencials es faran amb Agrostis stolonifera. La dosi inicial per facilitar la sortida de l'hivern ha d'arribar als 0,03Kg de N cada 100m2. Per a la resta es pot estimar amb la taula següent.
| Espècie | % Diferencial |
| Poa annua | 1,12 |
| Agrostis stolonifera | 1 |
| Agrostis capillaris | 0,72 |
| Agrostis canina | 0,71 |
| Festuca rubra spp commutata | 0,55 |
| Festuca rubra spp trichphylia | 0,33 |
La dosi del fertilitzant s'ha d'augmentar d'acord amb l'augment de temperatura i hores de sol durant l'entrada de primavera.
Els valors màxims poden ser d'entre 0,06-0,07 Kg de nitrogen per 100m2. En els moments d'estrès per joc, trànsit o alguna recuperació es pot augmentar la dosi un 60%.
Durant l'època climàtica més favorable s'han d'aportar les màximes dosis de fertilització.
Per assegurar-se que el pla de fertilització és efectiu s'han d'estudiar els recorts detalladament i contemplar els rendiments. Es poden usar anàlisis de laboratori o analitzar la mostra al camp amb LaquaTwin.
- Durant la tardor s'ha d'anar reduint gradualment la dosi al ritme que disminueix la temperatura i les hores de llum. La dosi final ha de ser de 0,03KgN/100m2 fins que finalment s'aturi el cultiu i es pari la fertilització.
És important contemplar i documentar els efectes de l'estratègia sobre l'herba.
- Color de la planta
- Desenvolupament de l'arrel
- Temperatura del sòl
- Temperatura de l'aire
- Velocitat del green
- Fermesa
- Dates de l'aplicació
- Dosis exactes
- Altres tractaments
