Efectes edàfics del diòxid de carboni I: pH

La respiració heterotròfica en gespes esportives està governada per les pràctiques de manteniment i s'ha estimat en un rang que oscil·la entre 31 g C-CO2/m² i any en superfícies de gespa sense manteniment, fins a 922 g C-CO2/m² i any per a zones amb fertilització i aportacions de restes de sega, Milesi et al., 2005. Aquestes superfícies esportives produeixen més CO2 que els sòls agrícoles i els ecosistemes naturals perquè contenen més quantitat de matèria orgànica al sòl, Kaye et al., 2005.

Hi ha registres de valors de CO2 molt alts als perfils de sòl dels camps de golf. Aquests valors, que arriben fins al 3 i 4%, són molt més grans que el 0,03% atmosfèric, i són conseqüència dels manteniments intensos i de les altes taxes de creixement que es donen en aquestes superfícies esportives, Lee et al., 1997.

El CO2 de la zona edàfica té dos orígens: és el resultat de la respiració de les arrels i de la mineralització de la matèria orgànica vegetal. La respiració és el procés invers a la fotosíntesi, Wieko et al., 2006.

Respiració

C6H12O6 + 6 H2O + 6 O2 ⇒ 6 CO2 + 12 H2O + Energia química

A mesura que les arrels respiren i es descompon la matèria orgànica per l'activitat de la comunitat microbiana, es va produint CO2 i va augmentant la pressió parcial d'aquest gas als porus del sòl, cosa que origina una atmosfera edàfica amb alta pressió parcial de CO2. De fet, la pressió parcial de CO2 a la zona edàfica d'un sòl és diverses vegades més gran que la pressió d'aquest gas a l'atmosfera.

L'aigua de porus dissol part d'aquest CO2 fins que la quantitat d'aquest gas dissolt (en fase líquida) s'equilibra amb la pressió parcial del mateix en fase gas. El CO2 dissolt es combina amb aigua i forma àcid carbònic, cosa que fa que l'aigua de porus es vagi acidificant; per tant, com més respiri el sòl, més possibilitat hi ha que el sòl s'acidifiqui de manera natural.

Tiloom recomana la mesura del pH “in situ”, mitjançant eines d'ús habitual. Les extraccions de mostres de sòl per a la seva anàlisi al laboratori no tenen en compte aquests processos, hi ha una desgasificació de CO2 que no es considera, de manera que la informació real del que passa als nostres greens es desvirtua.

El pH també es pot expressar com una funció de les formes carbonatades, de manera que la respiració i la producció de més CO2 poden modificar el pH. Si les mostres s'extreuen directament del sòl, el CO2 de la mostra s'equilibra amb l'ambiental, de manera que en modificar-se també es modificarà el pH mesurat. És a dir, es cometen errors respecte a les lectures reals. El més eficient i exacte és la mesura in situ, sota les condicions de l'ambient edàfic del green.