Comunitats microbiològiques en greens: potencia la teva gespa

Igual que qualsevol ecosistema sòl-planta, els de gespa presenten abundants i diverses comunitats microbiològiques.

La biomassa microbiana augmenta amb l'edat dels greens de manera similar a l'augment que es produeix en el seu contingut de matèria orgànica vegetal, Kerek et al., 2002. Hi ha registres de biomassa microbiana des de diversos centenars de micrograms de carboni/gram de sòl en greens joves, fins a més de mil en greens antics.

La relació C/N és fonamental, i la més indicada per al creixement de la flora microbiana és al voltant de 8.

Existeix una simbiosi entre les arrels que dona lloc a la secreció d'àcids húmics i els microorganismes que els degraden, alliberant així nutrients per a la gespa.

Bacteris, fongs, actinomicets, pseudomones, bacteris Gram-positius i Gram-negatius, són els microorganismes més representatius i s'han trobat valors des de 100.000 ufc (unitats formadores de colònies), fins a 100.000.000 ufc, Elliot el al., 2004.

Avui dia existeixen assaigs microbiològics per a la detecció qualitativa i quantitativa d'aquests.

Evolució de la matèria orgànica amb el temps:

Edat (anys) Localització Profunditat C-Org (%) Ref

10-50 Golf Course 0-7.5 cms 1.3-2 Higby & Bell, 1999

1.5-45 Putting green 0-11 cms 0.6-3.4 Qian & Follet, 2002

1.5-45 Fairway 0-11 cms 1.8-4.2 Qian & Follet, 2002

4-24 Golf Course 0-15 cms 0.6-1.2 Kerek et al., 2003

1-95 Golf Course 0-5 cms 1.0-7.2 Shi et al., 2006

3-97 Golf Course 0-7.5 0.8-4.8 Shi et al., 2006

El tipus de microbiologia està influenciat fonamentalment per paràmetres com el pH, la humitat i l'atmosfera edàfica, més que per les pràctiques de manteniment

Avui dia existeix la possibilitat de l'aportació de microorganismes mitjançant la inoculació d'aquests per mitjà de preparats comercials, així tenim diferents matèries actives a base de fongs i bacteris.

En relació amb els fongs, els més utilitzats són les Trichodermas i les Micorizes, i pel que fa als bacteris les Rizobacteries. Dins de les Trichodermas, cal esmentar, per exemple, les soques de Trichoderma harzianum, amb la producció de metabòlits antifúngics i que actuen en competència contra altres que causen malalties comunes en la gespa, com ara Rhizoctonia, Phytophora, Sclerotinia i Fusarium entre d'altres.

Altres fongs, com les Micorizes, són un dels tipus de simbiosi més abundant de la biosfera, que milloren l'absorció d'aigua i nutrients de l'arrel, i poden ser Endomicorizes o Ectomicorizes, segons penetrin o no a les cèl·lules de les arrels.

Les Rizobacteries, per la seva part, interactuen amb les plantes de manera simbiòtica, com per exemple les Pseudomonas spp., també conegudes com a promotores del creixement i supressores de malalties.

El més important per mantenir i augmentar la comunitat microbiològica un cop inoculats, és el manteniment de les condicions òptimes per al seu creixement.