Factors de creixement I. L'aigua
FOTO · TILOOM
L'aigua constitueix el factor de creixement més important i limitant de tots. La seva molècula està constituïda per dos àtoms d'hidrogen i un d'oxigen units per un enllaç covalent.
Aquestes molècules tenen caràcter polar, i s'uneixen entre elles a través de ponts d'hidrogen.
La interacció d'aquests dipols és la responsable de la tensió superficial de l'aigua, és a dir, la facilitat amb què el sòl “es mulla”.
Aquí és on entren en joc els surfactants (tensioactius), d'ús estès al món del greenkeeping. Amb ells es disminueix la tensió superficial de l'aigua, i es redueix la formació de rosada a la superfície dels greens i alhora la proliferació de malalties fúngiques, com ara el “dollar spot” en greens recoberts de rosada i baixos en nitrogen.
Un altre efecte molt important de l'ús de surfactants és l'eliminació de zones hidròfobes, els “dry patches” o “seques”. Aquests s'atribueixen a efectes de descomposició de fongs basidiomicets. Fongs del mateix grup que els microorganismes que causen els típics “fairy ring” o “anells de bruixes” al sòl.
La hidrofòbia és causada per la descomposició de restes de miceli de fongs i matèria orgànica, Dernoeden. P.H, Creeping Bentgrass Management, 2002.
La quantitat d'aigua susceptible de ser presa per les arrels és aquella que les envolta i per tant dependrà de diferents característiques del sòl com:
- Textura. La capacitat de retenció d'aigua segueix aquest ordre creixent, segons el tipus de sòl: Sorrenc <Franc-sorrenc <Llimós <Franc-llimós <Argilós.
- Longitud radicular. A més longitud radicular, més reserva d'aigua.
- Espècies i varietats, seguint el següent ordre creixent de tolerància a la sequera: Bahiagrass> Blue grama> Zoysiagrass i Bermudes híbrides, St Augustinegrass> Seashore paspalum> Festuques> Poa pratensis> Rye grass> Agrostis> Poa annua.
