Valor agronòmic de les micorizes

El valor agronòmic de les micorizes és enorme. El terme micoriza (també s'utilitza mycorriza) procedeix del grec mykos, que significa fong, i del llatí rhiza, que significa arrel, és a dir, es tracta d'una associació simbiòtica entre el miceli d'un fong i les arrels.

Existeixen dos grans tipus:

• Ectomicorizes, on les hifes del miceli del fong no penetren a les cèl·lules sinó que envolten les arrels i s'introdueixen entre les cèl·lules d'aquestes (xarxa de Hartig). Principalment són els Basidiomicets, com ara Thelephora, Tricholoma, Sleroderma, etc. Els Basidiomicets estan associats a la disminució de malalties com ara “Brown ring patch”; “Gray snow mold”; “Southern blight”; “Large patch, Brown patch”. Aquests microorganismes són molt abundants a l'humus.

• Endomicorizes, el miceli fúngic penetra a les cèl·lules del còrtex de l'arrel, a més s'allotgen a l'interior de les seves cèl·lules, i en part són digerides per la planta hostatgera, que es beneficia dels seus albuminoides i nitrogen orgànic: hi intervenen fongs Zigomicets de l'ordre Glomales, com Endogone.

Entre els efectes beneficiosos de les micorizes hi ha la capacitat d'absorbir sucres de l'arrel i introduir minerals (P, N, K, Ca, Zn, Cu, etc.) al seu sistema vascular.

Són decisives en l'absorció del fòsfor mineral, l'absorció d'aigua (Ruiz-Lozano et al, 1995), i influeixen positivament en l'estrès salí.

La barrera física creada pel mantell d'hifes ofereix protecció contra patògens (pel simple fet d'ocupar-los l'espai), més resistència a toxines i a ambients hostils.

En conclusió, els fongs micorizògens són de gran valor agronòmic per l'elevació de la biomassa radicular i la disminució de malalties gràcies a la secreció d'antibiòtics.