Maneig Integrat de Plagues MIP Llindar de danys
FOTO · TILOOM
Una de les preguntes més complicades per al maneig integrat de plagues és definir el Llindar de Danys. Quan és el moment d'actuar?
Tot i que el coneixement íntegre del camp és impossible, es pot ajuntar tota la informació de què disposem per definir sistemes i mètodes de maneig. La clau està en el desenvolupament de sistemes dinàmics que es puguin modificar a mesura que el camp es desenvolupa. Per això es determina un llindar de danys.
En el cas de la gespa, els llindars de resposta estan determinats no per pèrdues econòmiques directes com en l'agricultura, sinó per l'estètica i la jugabilitat de la superfície.
La referència del llindar de danys per a les gespes és complicada de marcar, però es tracta del punt dolç entre l'aparença que l'usuari pot tolerar i la despesa que representa per a la propietat. Quanta mala herba tolero en una calle? O quants nematodes? O quantes larves? Realment hi ha pocs estudis realitzats que defineixin on és el límit per a les variables, per això l'experiència de l'equip de manteniment és vital per fer un maneig integrat de plagues. Ells són els que han de definir quan una plaga pot fer danys greus a la gespa. Gordon Witteveen, i Michael Bavier fan molt d'esment en la seva Guia pràctica per al maneig de Pastures en Camps de Golf, relacionant l'experiència i l'observació diària amb el maneig adequat. Deixant enrere l'ús indiscriminat de fitosanitaris.
Ricardo Llorca Mata, Head Greenkeeper del Club de Golf Escorpión va comentar al 40è congrés anual de Greenkeepers que l'ús d'eines de monitorització com POGO o TDR l'ajudaven a conèixer l'estat de la gespa. No només per conèixer la humitat o la salinitat del sòl. Passejar amb tanta freqüència pel camp li permetia conèixer-ne l'evolució i detectar amb molta antelació indicis de malaltia.
La balança es mou entre allò econòmicament rendible, allò sostenible a llarg termini, allò visual i jugablement acceptable.
Avui dia, l'ús de dosis altes de fungicides hauria de tenir només un ús curatiu en moments en què la malaltia estigués avançada. Ja no té sentit utilitzar aquestes altes dosis quan es fan passades preventives. I aquestes passades preventives es podrien reduir si s'estudiessin correlacions entre l'assetjament de malalties i les tasques culturals. Moltes vegades els danys estan relacionats amb:
- Segues molt baixes
- Ganivetes poc esmolades
- Zones molt humides
- Deficiències nutricionals.
En definitiva, factors que no afavoreixen tenir una gespa forta i vigorosa a la qual no afecten les malalties.
Avui dia la modelització de plagues és una realitat que no s'utilitza tant com caldria. I el seu ús està molt recomanat ja que alerten de quan hi ha tots els ingredients perquè una plaga esclati. Amb aquesta informació l'actuació pot ser molt més concreta, deixant d'utilitzar fitosanitaris d'ampli espectre. L'escassa rotació entre matèries actives dels fitosanitaris és un dels perills més importants. Els organismes més simples tenen moltes eines per desenvolupar resistències a les matèries actives a molt curt termini.
Les empreses de fitosanitaris s'esforcen a trobar productes que contribueixin a regular la microbiota i activin els mecanismes de resistència vegetal a plagues abans de l'aparició d'aquesta.
Per evitar aquestes resistències el camí que sembla estar seguint la tecnologia és la regulació biòtica. Aquest mètode tracta d'estimular la competència entre microorganismes tant beneficiosos com patògens. Amb l'equilibri creat, cap plaga destacaria sobre una altra, per la qual cosa la necessitat de fitosanitaris disminuiria dràsticament.
A més d'això, l'aparició de plagues genera resistències genètiques induïdes en moltes espècies de gespes. Cosa que actua com una mena de vacuna. El Doctor Agrònom Hermes Aramendiz-Tatis, professor de la Universitat de Còrdova, explica com funcionen la Genètica de la resistència Vegetal i com la relació entre hoste (el patogen) i hostatger (la planta).
La genètica vegetal està encaminada a estimular els mecanismes de resistència vegetal tant passius com actius a les plagues.
Tampoc no ens podem oblidar de:
- L'ús de paranys: Els paranys d'aroma o aliment són excel·lents eines per controlar la població de molts insectes. Delmant-ne la població sense regenerar cap resistència.
- Refugis: Els refugis són àrees sense tractar on la població de patògens pugui reproduir-se sense la pressió que genera la selecció d'individus resistents a la matèria activa que s'utilitza. Si als refugis només es reproduïssin els individus resistents a la matèria activa, el risc que la resistència passés a la descendència propagant-la seria molt alt.
No és realista invertir a tenir una gespa sense danys causats per fongs, bacteris o insectes. I el lògic és que les zones més representatives tinguin llindars menors que les zones de menys importància.
Com assevera Peter Landschoot, Professor de la Universitat de l'Estat de Pennsilvània. No és el mateix suportar rovell a la gespa, que sabem que no causarà grans danys, que Pythium, que pot causar estralls a la superfície.
