Control de males herbes

Gestiones bé el control de males herbes?

Què són les males herbes?

Una mala herba es defineix com qualsevol espècie vegetal, ja sigui de fulla ampla o estreta, que creix en llocs no desitjats. La identificació precisa i el coneixement d'espècies com Digitaria ischaemum i Urochloa subquadripara són crucials per a una gestió efectiva.

La definició de “mala herba” es podria explicar com aquella herba de fulla ampla o estreta que es desenvolupa en un lloc no desitjat.

És necessari un bon programa de gestió perquè aquestes estiguin en nivells mínims, per al qual cal tant el coneixement de les diferents espècies, com de la seva forma d'eradicació. Espècies herbàcies comunes com Digitaria ischaemum o Urochloa subquadripara poden semblar similars quan se sotmeten a sega baixa, però la Digitaria ischaemum serà més fàcil d'eliminar que la Urochloa subquadripara.

Cicles de vida i el seu impacte en el control

Adaptació de les males herbes a les condicions climàtiques

El coneixement dels cicles de vida d'aquestes males herbes pot ajudar amb el control òptim d'aquestes. Aquests cicles de vida estan afectats per l'augment de la temperatura a l'època estival i el descens d'aquesta a la tardor. Un tractament basat en els graus dia ens pot ajudar en aquestes tasques (Elmore et al., 2014; Fidanza et al., 1996)

La implementació de programes de gestió que evitin la formació de les llavors viables és un component vital per a una eficiència màxima en aquestes labors, particularment en àrees d'intens trànsit. Moltes de les problemàtiques males herbes que observem als camps de golf produeixen gran quantitat de llavors que tornen al sòl, així la Poa annua pot produir fins a més de 2500 llavors per metre quadrat en els primers 2.5 cm de sòl (Watschke et al., 1979). És per això que els tractaments preemergents són fonamentals.

Tècniques de maneig i control

Control químic i resistència a herbicides

L'ús d'herbicides ha estat la pedra angular en el control de males herbes. No obstant això, l'emergència de resistència a herbicides en espècies com Poa annua i Eleusine indica subratlla la necessitat d'un enfocament integrat de maneig, que inclogui la rotació d'herbicides amb diferents modes d'acció per mitigar la selecció de biotips resistents.

Estratègies per a la gestió de resistència

La gestió de la resistència s'ha d'enfocar en l'ús diversificat d'herbicides, la integració de mètodes de control no químics i el monitoratge continu de l'eficàcia de l'herbicida (Beckie, 2006).

Biotips per al control de males herbes

Hi ha biotips de males herbes amb resistència a herbicides de pre i postemergència, com són els casos de Poa annua i Eleusine indica a causa de la no rotació d'herbicides amb diferents modes d'acció. En aquestes situacions, les males herbes que sobreviuen a aquests tractaments són les que es converteixen en predominants, són males herbes amb genètiques que admeten aquests herbicides. Les solucions a aquests problemes passen per evitar herbicides amb mecanismes d'acció similars a aquells que ja no són eficients. Així, si hi ha resistència a herbicides d'inhibició de l'acetolactat sintasa (ALS), com Cubix (amb matèria activa foramsulfuró), no s'haurien d'usar altres amb aquest mateix mode d'acció.

A continuació presentem males herbes susceptibles de resistència i els seus herbicides: