Maneig integrat de plagues a la Gespa MIP: què és?
FOTO · TILOOM
Què és el Maneig integrat de plagues a la Gespa (MIP)?
La FAO (Farming and Agriculture Organization) defineix el MIP com: La consideració acurada de tots els controls de plagues disponibles i la integració de mesures apropiades que frenin el desenvolupament de poblacions de plagues. Mantenint les aplicacions químiques en intervencions que estiguin econòmicament justificades i que es minimitzin els riscos per a la salut humana i l'entorn.
El MIP emfatitza el cultiu saludable disminuint la intervenció i fomentant els mecanismes naturals de la gestió de plagues. (http://www.fao.org/agriculture/crops/)
L'ús de plaguicides químics és un dels pilars per al manteniment de superfícies esportives d'alt rendiment. Però el seu ús comporta un elevat impacte ambiental, per la qual cosa és molt important anticipar-se a les malalties, ja que, una vegada la malaltia es pugui observar a simple vista, corregir-la serà molt costós. Tanmateix, si s'hagués fet el maneig integrat de plagues, aquesta situació no seria tan costosa de corregir.
El camí que ha de seguir el golf ha de ser assegurar la qualitat ambiental i l'ecosistema a llarg termini, i per això la Unió Europea va dictaminar la DIRECTIVA 2009/128/CE DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL de 21 d'octubre de 2009, transposada a la legislació espanyola a través del Reial decret 1311/2012 del 14 de setembre, pel qual s'estableix el marc d'actuació per aconseguir un ús sostenible dels productes fitosanitaris.
La FAO proposa els principis següents per assolir l'objectiu
- La prevenció i/o supressió.
-Ús de tècniques de cultiu adequades (tècnica de falsa preparació de llit de sembra (Stale seed bed), dates i densitats de sembra, llaurada de conservació).
-Ús, quan sigui apropiat, de varietats resistents a malalties, tolerants a l'estrès i material de sembra certificat.
–Aplicació calibrada de fertilització, encalcinat i reg / drenatge.
-Prevenir la propagació d'organismes nocius mitjançant mesures d'higiene (neteja regular de la maquinària i l'equipament)
-Protecció i millora d'organismes beneficiosos importants. Adquisició de mesures adequades de protecció fitosanitària i utilització d'infraestructures ecològiques dins i fora dels llocs de producció.Els organismes nocius han de ser controlats per mètodes i eines adequats.
- Vigilància.
És de prioritat màxima fer observacions al camp freqüents, així com l'ús de programari de pronòstic i diagnòstic. No s'ha de dubtar a utilitzar els consells d'assessors professionalment qualificats. - Presa de decisions.
Sobre la base dels resultats del monitoratge, el responsable ha de decidir quan aplicar les mesures de protecció de la planta. Cal saber definir quin és el llindar econòmic de danys per tenir-los en compte abans dels tractaments.
Per regla general encara no hi ha una gran quantitat d'estudis que facilitin a l'equip de manteniment la definició de llindars. Però alguns centres com la universitat de l'estat d'Utah han fet treballs importants com INTEGRATED MANAGEMENT OF BILLBUGS (COLEOPTERA: DRYOPHTHORIDAE) IN INTERMOUNTAIN WEST TURFGRASS per Madeleine M. Dupuy. En aquest tipus d'assaigs es comencen a traçar línies de referència.Les universitats i els organismes de recerca treballen a definir llindars d'actuació sostenibles.
- Mètodes no químics.
Els mètodes biològics, físics i altres mètodes no químics sostenibles s'han de preferir als mètodes químics si proporcionen un control de plagues satisfactori. Existeixen promotors de microorganismes que estimulen l'equilibri saludable del sòl.
Ús d'eines no químiques. - Selecció de fitosanitaris.
Els fitosanitaris aplicats han de ser el més específics possible per a la plaga objecte. Per evitar danys a altres organismes que poden ser clau en l'equilibri biòtic del medi. - Dosis calibrades.
S'ha de seguir estrictament la dosi definida pel fabricant, i tenir present el nivell de danys admissible. El responsable pot utilitzar mètodes d'aplicació en què s'usin dosis reduïdes, freqüència d'aplicació reduïda o aplicacions parcials. - Estratègies antiresistència
En l'aplicació de químics, la generació de resistències per part del patogen és un greu problema. S'han d'aplicar les estratègies de resistència disponibles per mantenir l'efectivitat dels productes. Això pot incloure l'ús de pesticides múltiples amb diferents ingredients actius. - Avaluació.
Després de fer els treballs de control es pot estimar l'èxit de les mesures de protecció vegetal aplicades i avaluar-les per anar adoptant estratègies més encertades a cada temporada.
Seguint els passos anteriors, la indústria estarà més a prop d'oferir un valor agronòmic incalculable. Ja que disminuir el nostre impacte ambiental té tants beneficis com hom sigui capaç d'imaginar.
