Les formes del fòsfor al sòl
FOTO · TILOOM
Les formes del fòsfor al sòl són molt diverses. Als sòls, pocs elements es donen de manera pura, sempre se solen trobar com a sals, òxids o altres molècules més o menys solubles. Igual que li passa al potassi, el fòsfor està molt present al sòl i és moderadament abundant, però la part disponible per a la planta sempre representa un percentatge baix del total. Perquè el fòsfor sigui absorbible necessita estar dissolt al sòl, però aquest element es combina fàcilment generant molècules estables i insolubles.
El fòsfor té funcions estratègiques a les plantes com la fotosíntesi, la transferència d'energia i la transformació de carbohidrats.
Les roques tenen altes concentracions de fòsfor, però no totes per igual. Els sòls procedents de roques ígnies i basalt són més rics que els granítics o les roques sedimentàries. Els continguts típics de fòsfor total (tant el soluble com l'insoluble) als sòls varien de 150 a 700 µg/g (Wild 1988), però tot i amb aquestes concentracions al sòl les deficiències nutricionals són freqüents.
- Fòsfor disponible
El fòsfor és assimilat per les plantes com dues molècules inorgàniques, el H2PO4‾ i HPO4²‾, a través del fòsfor present a la matèria orgànica del sòl i gràcies a la fertilització. La concentració de fòsfor solubilitzat de manera natural no és suficient per cobrir la necessitat del cicle del cultiu. Així que una part molt important del fòsfor assimilable surt de la reposició que produeixen les altres fonts de fòsfor del sòl a la fracció soluble, majoritàriament matèria orgànica. El motor d'aquesta reposició és el desequilibri que el cultiu produeix al sòl a través de l'extracció de fòsfor. En cultius d'alt rendiment la fertilització col·labora a mantenir els alts nivells de fòsfor al sòl.
En sòls àcids el fòsfor del sòl reacciona amb l'alumini, el ferro i el magnesi i en sòls bàsics la reacció és predominant amb el calci.
- Fòsfor orgànic
El fòsfor orgànic normalment es presenta en els primers centímetres del sòl. Representa una font molt important de fòsfor per al sòl. Durant la seva mineralització gran part es combina ràpidament en formes insolubles però els microorganismes el poden atacar per completar els seus cicles vitals. Aquesta biota representa part de la nutrició fosfòrica de les plantes, ja que els seus subproductes sí que poden ser assimilats pels cultius. (McKercher i Tollefson 1978, Can. J. Soil Sci. 58, 103-105). A més, alguns d'aquests microorganismes participen de manera activa en l'exploració del sòl a través de relacions simbiòtiques. El fòsfor no es dissol amb facilitat, per la qual cosa la seva mobilitat és limitada i les plantes sense l'ajuda de fongs micorízics només podrien comptar amb el fòsfor present a les zones més properes a les seves arrels.
El pH òptim per maximitzar l'absorció de fòsfor està entre 6 i 7.
- Fòsfor inorgànic
En sòls, les roques fosfòriques com l'apatita poden ser aportacions eficaces de fòsfor, però en sòls alcalins amb prou feines tenen capacitat de dissolució. En general les roques (fins i tot mòltes) no són formes viables de fertilització a curt termini, ja que necessiten meteoritzar-se abans de poder ser processades pels microorganismes o dissoldre's en proporcions representatives.
Com hem pogut veure en aquesta entrada, el fòsfor protagonista del sòl és el present a la matèria orgànica, que permet mantenir la concentració de fòsfor soluble a un ritme adequat. El fòsfor i el mecanisme d'equilibri entre el fòsfor làbil i l'inaccessible és un tema molt complicat d'estudiar. Us deixem un article científic molt més detallat que podeu consultar per saber-ne més sobre les formes del fòsfor al sòl.
THE SCIENCE OF PHOSPHORUS NUTRITION:FORMS IN THE SOIL, PLANT UPTAKE, AND PLANT RESPONSE. Neal Menzies, The University Of Queensland, St Lucia
La nostra interpretació d'anàlisis de sòl et pot ajudar a prendre decisions a l'hora de planificar els calendaris d'aplicacions, i eines com POGO, TDR o els sensors Laqua Twin són fantàstics mètodes de control dels nutrients del sòl. Aquests equips permeten monitoritzar el consum de nutrients i estalviar molts diners en anàlisis de laboratori.
