Fertirrigació. Què i quant aplicar?
FOTO · TILOOM
La fertirrigació és una eina que tenim a l'abast per gestionar millor les nostres superfícies esportives. La tecnologia ens permet monitorar com funcionen els sistemes d'injecció des de la distància, a través d'un PC o un smartphone, especialment útil en aquests temps de “Teletreball”. La monitorització es pot fer de manera automàtica a través de la lectura de la conductivitat elèctrica, el pH, etc.. A més, podrem fer lectures de les concentracions dels diferents nutrients en la nova aigua de reg “fertilitzada”.
La fertirrigació permet la dosificació nutritiva en dosis molt baixes, per la qual cosa és un mètode de gestió molt sostenible que minimitza les pèrdues per lixiviació, volatilització i sobrefertilització. Sempre serà necessari que el sistema de reg funcioni de manera eficient i estigui ben calibrat. De fet, si els sistemes hidràulics disposen de doble circuit, per utilitzar dues qualitats d'aigua de reg per a zones diferents, seria molt interessant disposar de dues injeccions diferents. D'aquesta manera podrem disposar de diferents plans de fertilització depenent de cada zona, distingint per exemple entre greens i la resta del camp.
Imaginem que la nostra aigua de reg té una salinitat de 1760 ppm i que d'aquesta salinitat, 15.2 ppm corresponen a nitrats. Si activem el nostre sistema de fertirrigació , en concret a través d'injecció de nitrat càlcic i augmentem la concentració de nitrats 10 vegades, fins a 152 ppm (152 ppm NO3), com que el nitrogen nítric resulta ser el 22% en pes, haurem de multiplicar per 0.22 per conèixer la quantitat de nitrogen nítric que hi ha en aquesta aigua. És a dir, 152 ppm x 0,22 = 33,44 ppm de nitrogen nítric. Si apliquem un reg diari (imaginem segons l'evapotranspiració d'1 mm), d'1 l/m2, estarem aportant 33,44 mg de nitrogen nítric ( N-NO3) per cada m2 i dia. Si ho multipliquem per 30 dies per conèixer l'aportació mensual, tindrem una aportació de 1003 mg N-NO3 per cada m2 i mes, és a dir, haurem aplicat 1 gram de nitrogen/m2, quantitat suficient per fertilitzar uns greens d'agrostis a Madrid a l'abril, segons el potencial de creixement de l'àrea d'aquest exemple.
De la mateixa manera procediríem amb la resta de fertilitzants segons els % als teixits foliars. Si el % de potassi al teixit foliar és aproximadament la meitat que el de nitrogen per als nostres greens o camps de futbol, llavors hauríem d'aportar aproximadament una aigua de reg amb la meitat de potassi que de nitrogen, o sigui 33,44 ppm /2 = 16,72 ppm de potassi. De la mateixa manera, si el contingut foliar de fòsfor en condicions òptimes de la nostra gespa és del 0.5%, mentre que el de nitrogen és del 5%, això ens indica que les necessitats de fòsfor seran la desena part del nitrogen nítric, això és 33,44 / 10 = 3,3 ppm de fòsfor a la nostra aigua de reg. De manera similar es procediria amb qualsevol altre nutrient, i aconsellem ser previnguts de no barrejar fertilitzants incompatibles entre si que puguin donar lloc a precipitacions al tanc.
Per això es recomana tenir diversos tancs, un per fertilitzant, i en el pitjor cas fer barreges en provetes abans de qualsevol barreja als tancs. Així el fòsfor pot reaccionar amb el sulfat de magnesi o amb el sulfat càlcic per formar precipitats.
En aquest exemple concret cobrim les necessitats nutritives dels greens o camps de futbol a través de la fertirrigació, proporcionant exactament les necessitats nutritives en funció exclusivament del creixement de la gespa. Per cada litre de reg extra aportat incorporarem 1 gram de nitrogen; 0,5 gr de potassi i 0,1 de fòsfor per metre quadrat al cap del mes.
L'aplicació d'humectants a través de la fertirrigació barrejant-los amb els fertilitzants. L'ús dels surfactants a les superfícies esportives és idoni i hi ha multitud de casos d'èxit que pots veure aquí: https://www.tiloom.com/agentes-tensoactivos-iii-casos-de-exito/ .
L'aplicació de micronutrients es recomana fer-la de manera quelatada per evitar problemes de precipitació.
