Fertirrigació: estalvi i gespa perfecta tot l'any 🌱

La fertirrigació és una tècnica que permet l'aplicació simultània d'aigua i fertilitzants a través del sistema de reg. Avui dia és una metodologia a l'abast de greenkeepers i groundsmen per gestionar la nutrició de les seves superfícies esportives de manera molt eficient, econòmica i amb el màxim control gràcies als avenços desenvolupats en els sistemes de bombament i injecció de fertilitzants. Per al seu correcte funcionament serà necessari que el sistema de reg sigui molt eficient, perquè d'aquesta manera la distribució de la fertilització sigui molt homogènia i eficaç.

Una de les conseqüències més importants és la modificació de la química de l'aigua de reg segons el nostre disseny, la qual cosa es pot visualitzar ràpidament a través dels diagrames de Piper en funció de les proporcions triades dels fertilitzants.

La fertirrigació es pot modular per a la seva dosificació segons el creixement potencial de les diferents varietats i èpoques de l'any, injectant una quantitat més gran o més petita de fertilitzants en funció de les lectures de pH, conductivitat elèctrica, volum, temps de reg o la combinació de qualsevol d'aquests paràmetres, perquè d'aquesta manera el procés quedi automatitzat segons els paràmetres que necessitem.

Podem diferenciar en funció dels dispositius que injecten la solució:

Fertilitzadors tipus Venturi: Són els dispositius més senzills de tots i, per tant, els de menor preu, menor manteniment i major durabilitat. El venturi és un dispositiu que se sol instal·lar en paral·lel amb la xarxa i que posseeix un estrenyiment a la secció de pas. Aquest estrenyiment produeix un augment de velocitat del fluid circulant amb la consegüent depressió i succió del dipòsit de fertilitzant. L'avantatge d'aquests dispositius és que succionen directament del tanc, el qual es troba a pressió atmosfèrica. Això redueix els costos dels dipòsits de fertilitzants, ja que no han de suportar la pressió de la xarxa. El major inconvenient d'aquests dispositius és que es produeix una important pèrdua de càrrega que se sol xifrar entorn del 10-30 % de l'alçada manomètrica de la canonada on s'instal·len. Per aquest motiu, en molts casos és necessari col·locar una petita bomba auxiliar per compensar aquestes pèrdues.

Injectors: De nou en aquest cas els dipòsits no estan sotmesos a la pressió de la xarxa de reg. En aquest cas la solució s'injecta a la xarxa mitjançant motors convencionals (el més freqüent) o mitjançant bombes d'accionament hidràulic. Els injectors elèctrics consten d'una bomba de pistó o de diafragma. En el cas de les primeres, es pot calibrar amb bastant precisió la quantitat de solució injectada. El principal problema radica en el fet que han d'estar construïdes amb materials resistents a la corrosió. En el cas de les bombes d'accionament hidràulic s'utilitza la mateixa energia de l'aigua per accionar-ne els mecanismes. La dosificació s'ajusta variant la pressió d'entrada al dispositiu. Els injectors més evolucionats injecten un volum proporcional al cabal que circula per la xarxa.

L'aplicació de la fertilització a través de l'ús d'aquests dispositius és molt més eficient, sostenible i econòmica que a través de l'ús tradicional d'adobs granulars. No es produeixen pics indesitjats de creixement, la qualitat i el color es mantenen de manera constant durant tot l'any, no són necessaris els tancaments del camp per a adobats, etc. hi ha evidències clares d'això publicades en revistes especialitzades com la que pots veure en aquest enllaç.

Els estalvis enfront de l'aplicació de fertilitzants convencionals poden estar entorn del 50-80% , fins i tot hi ha situacions on s'ha pogut amortitzar la instal·lació el primer any d'ús. Consulta'ns per assessorar-te sobre quina seria la millor solució que s'adapti a les teves instal·lacions.

La idoneïtat és contemplar aquesta inclusió de dispositius en el disseny inicial de les instal·lacions de bombament per les majors dimensions que requereixen en haver d'allotjar diferents dipòsits. El normal seria tenir un dipòsit per a la regulació del pH de l'aigua de reg (font nitrogenada o no), uns altres per als diferents macronutrients com nitrogen, fòsfor, potassi, i uns altres d'especials amb humectants, micronutrients, etc.. És sempre important no barrejar en un mateix dipòsit fertilitzants càlcics amb uns altres per possibles precipitacions del calci.