Exopolisacàrids – Agrobiotecnologia en gespes
FOTO · TILOOM
La majoria de bacteris produeixen exopolisacàrids que impacten positivament en l'agricultura. Els exopolisacàrids són molècules orgàniques que tenen moltes funcionalitats per a la indústria, inclosa evidentment l'agricultura.
Els polisacàrids exsudats per microorganismes ajuden a l'èxit del cicle vegetal en condicions adverses.
Com hem explicat en entrades anteriors, els microorganismes tenen un paper fonamental en la productivitat del sòl i el seu ús a llarg termini. Els efectes dels polisacàrids en els cultius no estan gaire estudiats, però sí que hi ha indicis clars de l'efecte positiu d'aquests productes. Es considera que milloren diverses propietats del sòl, com l'estabilització estructural del sòl, la retenció d'aigua o la retenció de nutrients accessibles per a les plantes.
Per exemple, la nitrogenasa té una alta capacitat d'oxidar-se, i els polisacàrids frenen aquest deteriorament. L'estrès hídric per sodi es veu reduït, ja que aquests exopolisacàrids també ajuden a equilibrar la pressió osmòtica.
A la indústria, els exopolisacàrids són molt valorats, per exemple l'alginat és un exopolisacàrid molt utilitzat.
Molts bacteris són capaços d'exsudar polisacàrids, per exemple el gènere Rhizopus, Bradyrhizobium o el gènere Paenibacillus són bacteris que impacten significativament en la producció.
El potencial de millora per a la resistència a malalties, la promoció del creixement o la millora de la salut del sòl general hi és, però encara queda molt per estudiar per fer afirmacions més concretes.
En resum, als exopolisacàrids se'ls atribueix la millora de l'estructura del sòl i l'augment de la secreció dels PGPR. Milloren l'estructura col·loïdal del sòl i són potenciadors dels efectes positius dels microorganismes simbiòtics.
