Àcid salicílic – Agrobiotecnologia en gespes
FOTO · TILOOM
L'àcid salicílic ens recorda un medicament molt popular per tractar el dolor, les inflamacions i la febre. En aquest cas l'àcid salicílic ajuda les plantes a passar un altre tipus de mals moments.
El 2015 la International Journal of Agronomy and Agricultural Research va publicar un article que definia l'efecte de l'àcid salicílic sobre el Lolium perenne.
Aquests estudis mostren que, en condicions d'estrès, les plantes que tenien accés a àcid salicílic milloraven la bioquímica i les característiques fisiològiques, reduint l'estrès post-sequera.
L'àcid salicílic millora l'estabilitat i la permeabilitat de la membrana cel·lular, permetent que la pèrdua d'electròlits a la planta es redueixi significativament. A més, aquest compost té la capacitat de mantenir els estomes en bones condicions i de conservar la clorofil·la fins i tot amb estrès. En casos normals, sense àcid salicílic s'haurien destruït més cloroplasts i clorofil·la i hauria augmentat l'activitat enzimàtica destructiva, fent que, un cop solucionat l'estrès hídric, la qualitat de la planta fos pitjor.
L'àcid salicílic té la capacitat de millorar les respostes metabòliques com:
- Millora la fotosíntesi augmentant la concentració de pigments fotosintèticament actius
- Redueix l'estrès post-sequera i ajuda a l'administració dels estomes
- Efectes antioxidants i escut davant de radicals lliures
- Disparador de resistències biòtiques
Les anàlisis de microorganismes ajuden activament a saber si el treball que es realitza és realment efectiu.
Cultivar la rizosfera és essencial per augmentar la producció de salicílic natural. Algunes espècies com el Sinorhizobium mililoti, Pseudomonas aeruginosa, Staphylococcus aureus o Agrobacterium tumefaciens són productores naturals de l'àcid salicílic i es poden buscar en el perfil amb anàlisi de microorganismes.
