Cricket II: com construir un camp de cricket

La construcció d'un camp de cricket presenta dues zones diferenciades, la zona central o “Pitch” on es presenten els “wickets” adossats uns al costat dels altres i la resta de camp o “Outfield”. L'Outfield serà construït sobre un substrat similar al d'altres superfícies esportives com els camps de futbol de tipus sorrenc, si és possible, i incloent-hi un sistema de reg i drenatge. D'altra banda, els Pitch es construeixen amb substrats amb alts continguts d'argila, és a dir, amb alta capacitat de compactació. En aquests, es buscaran característiques físiques agronòmicament contràries a les que es persegueixen en altres superfícies, com ara baixa porositat, alta densitat i alta compactació.

El “wicket o pitch“ la zona més important del camp de cricket, és on es batea i té lloc la part més cridanera del joc, és el rectangle central, amb una amplada de 3,05 metres i amb orientació nord/sud. Generalment es construeixen diversos pitches adossats, uns al costat dels altres. La resta del terreny de joc que envolta el pitch, l'outfield, ha d'estar almenys a uns 37 metres del centre del pitch per a “juniors” (amb una longitud entre 16 i 19 metres) i a uns 45,72 metres per a “seniors” (uns 20 metres de longitud).

Les característiques més diferenciadores dels “wickets” estan donades per la textura del substrat utilitzat, i són els recomanats aquells amb una barreja d'alt contingut d'argila (entre un 25 i un 35%). Aquesta dada és la que determinarà el bot i altres característiques buscades. Així podem tenir pitches construïts amb argiles amb fortes capacitats d'expansió volumètrica (els quals presenten bones qualitats de bot) típics de Sud-àfrica i Austràlia, mentre que, d'altra banda, aquells amb alt contingut de sorra (que compactaran molt menys) donen lloc a un menor bot. Per a partits de diversos dies de durada, s'intentaran construir els pitches amb més contingut d'argila, ja que augmenta la capacitat d'aquests per suportar el joc durant un període més llarg sense deteriorar-se.

Per a la construcció dels “wickets“, és necessari que es compactin els perfils cada 50 mm, amb l'ajuda de corrons pesants. S'han de treballar els diferents estrats del perfil (una vegada consolidat un d'ells, es passa al perfil següent) ja que la pressió exercida pels corrons disminueix a mesura que augmentem les alçades dels diferents substrats.

A continuació s'exposen diferents exemples texturals de la composició dels wickets:

En general:

S'ha d'evitar l'ús de substrats amb continguts de carbonat de calci o alta salinitat, ja que poden donar lloc a la seva descomposició durant el joc.

Font: The Cricket Pitch and its outfield, Neil Tainton i John Klug