Matèria orgànica I. Què és i com es mesura?
FOTO · TILOOM
La matèria orgànica present en els perfils de les nostres superfícies esportives en uns percentatges mínims ajuda a la retenció d'aigua i nutrients i aporta resiliència als putting greens. D'altra banda, un excés provoca el taponament de l'espai porós i impedeix el moviment lliure a través del sòl, donant lloc a “rapats”, “encoixinament” i superfícies toves, inconsistència en la rodada de pilota, creixement de molsa i alts danys per impactes de pilota o “piques”.
La millor manera de monitorar el contingut en matèria orgànica del perfil de sòl consisteix en l'anàlisi de diferents mostres a diferents profunditats. La realització de l'anàlisi d'una sola mostra no ens revelarà bona informació del seu contingut i propietats físiques.

El procés de la seva determinació passa per l'assecat de la mostra a 105 graus centígrads per a l'eliminació de tota la humitat. Posteriorment aquesta mostra seca, que presenta contingut mineral i orgànic, és pesada i introduïda en un forn durant (almenys) dues hores a 360-440 ºC, d'aquesta manera eliminem la matèria orgànica per calcinació. Quan la mostra es refreda (fins a 150 ºC) es pesa de nou, abans que comenci a absorbir humitat de l'ambient.
La diferència entre tots dos pesos, el previ i el posterior al forn, ens dona el pes en matèria orgànica, que pot expressar-se en forma de percentatge sobre el pes de la mostra. És important fer les anàlisis sempre amb el mateix laboratori per evitar inconsistències en els resultats.

Un altre mètode de determinació és el mètode de Walkley-Black, en el qual es fa una reacció química del carboni del sòl amb un agent oxidant, dicromat potàssic.
Una manera de diluir el contingut en matèria orgànica consisteix en la realització de recebats lleugers i freqüents, si bé encara té més sentit la utilització d'eines del càlcul de les dosis nitrogenades sobre la base de les necessitats de creixement, per a això cal destacar l'eina I-Greenkeeping.
Altres aspectes a tenir en compte són la influència en la conductivitat hidràulica saturada, ja que sol disminuir fins a en un 10% després de 6 mesos de la creació d'un green (Murphy. J.W (TGIF Record 28098) i Nelson, S.H (TIFG Record 1305)) i fins a més d'una disminució del 30-40 % de les condicions originals a causa de l'acumulació de la matèria orgànica després de dos anys (Neylan, J. 1994 “Sand profiles and their long term performance” Golf and Sport Turf Australia). McCoy recomana un màxim d'un 3,5% de matèria orgànica i adverteix que la macroporositat declina a partir d'aquests valors.
pH-metre FieldScout SoilStick pH
Els factors que augmenten el contingut orgànic a les nostres superfícies esportives són els següents:
- Temperatures fredes en gespes de clima fred, ja que l'activitat microbiana declina i amb ella la mineralització.
- Varietats d'última generació amb altes densitats de creixement.
- Baix nivell d'aeració en els perfils de sòl, la qual cosa condueix a condicions anaeròbiques i estimula arrels adventícies superficials.
- Recebats de sorra inadequats o molt lleugers.
- Addició d'esmenes orgàniques.
- pH àcids, per sota de 5,5, que limiten l'activitat bacteriana i les poblacions d'actinomicets.
- Manteniments amb alts aports nitrogenats.
- Baixa activitat de cucs de terra.
Robert N. Carrow “Surface Organic Matter in Bentgrass Greens” USGA. Turfgrass and Environmental Research Online.



