Matèria orgànica II. Conseqüències de la seva acumulació

L'acumulació de la matèria orgànica té lloc perquè la velocitat de mineralització és menor que la velocitat de formació de matèria orgànica.

La matèria orgànica de les nostres superfícies esportives és resultat de la suma de les restes de sega, tiges i arrels de les cespitoses més l'aportació dels invertebrats, insectes i petits animals morts.

Les estructures bàsiques estan formades de cel·lulosa, tanins, cutina i lignina més altres proteïnes, lípids i sucres.

Una característica qualitativa important a tenir en compte és la relació C/N, és a dir, la relació entre el carboni i el nitrogen total. Les comunitats microbianes necessiten relacions al voltant de 8 per al seu funcionament òptim i la mineralització de la matèria orgànica.

Una conseqüència negativa important és la seva acumulació a la superfície del perfil de sòl, que disminueix el percentatge de macroporus (porus d'aeració, d>0,08 mm) per taponament d'aquests i disminueix la conductivitat hidràulica saturada. D'altra banda, aquest taponament provoca estrès per manca d'oxigen, una de les raons que donen lloc al “Summer Bentgrass Decline”. Aquestes situacions solen produir-se en gespes de clima fred a l'època estival, quan es produeix la mort d'una part del sistema radicular. Aquest increment de la matèria orgànica pot induir el taponament dels macroporus, cosa que produeix una menor taxa de difusió de l'oxigen, i estressa les arrels que no poden absorbir aigua en disminuir-se la respiració i l'energia necessària per a aquest procés.

A partir de més d'un 4% d'acumulació de la matèria orgànica en els primers 5 cm del perfil de sòl, hem de prestar atenció a possibles situacions d'estrès, per baix contingut d'oxigen i baixos valors de conductivitat hidràulica saturada. Recordem que un 1% en pes equival a un 5% en volum. Per això és fonamental la tasca de recebat de sorra per diluir aquestes quantitats. A més, la transmissió de calor augmenta en augmentar el VWC i, per tant, l'estrès tèrmic.

Altres conseqüències de l'acumulació són l'escalpat, greens tous, marques de petjades, piques profundes, etc.

D'altra banda, aspectes positius són l'augment de la capacitat d'intercanvi catiònic i la disminució del pH.