Carbonat sòdic residual: paràmetre clau en aigües de reg
FOTO · TILOOM
El Carbonat Sòdic Residual, també conegut com a RSC, és un paràmetre que estima la capacitat que té una aigua d'alcalinitzar el medi que rega. Aquesta sobrealcalinització de l'aigua arrenca una sèrie de reaccions químiques que comporten una gran quantitat d'inconvenients molt importants per al desenvolupament dels cultius.
El desequilibri del Carbonat Sòdic Residual de l'aigua pot ser crític per al desenvolupament del cultiu.
L'equació que determina el Carbonat Sòdic Residual suma els carbonats (CO3–) i bicarbonats (HCO3–) i resta els ions de calci (Ca2+) i magnesi (Mg+2). El resultat total indica l'excés o el defecte de poder alcalinitzant. Els valors desitjats de Carbonat Sòdic Residual són sempre menors a 1.5 meq/l, i els valors superiors a aquest es consideren perillosos.
RSC=(CO3–+HCO3–)-(Ca2++Mg+2)
Com es veu a l'equació, els ions de calci i magnesi resten el valor del carbonat i bicarbonat, cosa que significa que si estan en equilibri el valor serà proper a zero o negatiu. Si no ho estan, hi haurà molt carbonat i bicarbonat lliure i preparat per reaccionar.
En excés de carbonats i bicarbonats, el calci i el magnesi precipiten al sòl en forma de carbonat càlcic i carbonat magnèsic. Aquest efecte provoca que la Relació d'Absorció de Sodi (SAR) augmenti, com es pot deduir de l'equació següent. En reduir-se el divisor dins d'una arrel quadrada, el resultat creix de manera exponencial.
Un SAR i PSI elevats colmaten les bases de canvi, provoquen la dispersió del sòl, i poden tant segrestar altres elements perquè la planta no els absorbeixi, com acabar produint fitotoxicitat per l'excés de sodi.
Un dels riscos de tot el procés entre el sòl i l'aigua es deu a la tendència de les partícules d'argila a absorbir el sodi i alliberar els ions de magnesi i calci. Resultant en un sòl poc permeable a causa d'aquest intercanvi iònic. Debilitant l'estructura del sòl i provocant seriosos problemes en el drenatge.
Davant d'aigües amb alt RSC l'acció ha de ser immediata per evitar problemes severs.
Un altre problema molt important de les aigües carbonatades i dels sòls amb poc calci i magnesi és la formació d'ions HO–. L'ió hidroxil augmenta el pH del sòl en què es troba a causa de les reaccions d'hidròlisi següents.
Na2CO3 ————> 2 Na++ CO3
CO3 +HOH ———–> HCO3–+ OH–
HCO3– +HOH ———–> H2CO3– + OH–
Aquest augment del pH degut al Carbonat Sòdic Residual resulta en el bloqueig dels elements nutricionals al sòl. Per això aviat apareixen les carències, els problemes de creixement i de manteniment del cultiu.
Hi ha solucions davant d'un Carbonat Sòdic residual elevat.
Gairebé mai es pot triar l'aigua amb què regar, però en canvi sí que hi ha mètodes amb els quals combatre aquests problemes:
- La injecció d'àcids com l'àcid sulfúric permet separar els ions bicarbonat (pH al voltant de 6.2) alliberant el carboni com a CO2. Aquesta via ajuda a l'equilibri i permet que el calci i el magnesi romanguin en una relació més equilibrada amb el sodi del sòl.
- Les esmenes de guix (CaSO4·2H2O) són una solució perfecta en sòls amb bon drenatge, per a sòls amb drenatge.
- Les esmenes de sulfat càlcic CaSo4 també amb sòls drenants.
L'esmena ha de ser sempre el més fina possible i la seva efectivitat és més alta en sòls drenants, cosa que facilita que l'aigua distribueixi el material. Si el sòl no fos gens drenant, és possible haver de barrejar físicament l'esmena amb el sòl perquè l'efecte coagulant sigui més ràpid i no es generi un horitzó càlcic.
