Anàlisis foliars microelements: detecta i corregeix carències
FOTO · TILOOM
En les anàlisis foliars sempre hi ha un apartat de microelements. Aquests elements es troben al teixit vegetal en concentracions molt baixes però tenen un paper important en el metabolisme de la planta. Si en faltés algun d'aquests microelements, la planta tindria greus problemes en el seu desenvolupament en no poder completar totes les fases del seu metabolisme de manera adequada.
- Ferro (Fe): El ferro juga un paper molt important en el metabolisme de la clorofil·la i del nitrogen. La seva deficiència es nota en les fulles més joves perquè és un element molt poc mòbil. Les fulles tornen a groguenques; comunament aquest canvi de color s'anomena clorosi fèrrica.
La seva deficiència a la gespa és molt freqüent, ja que es bloqueja la seva absorció a pH alts i es veu més afectat quan les segues són freqüents.
Un tractament molt eficaç davant la clorosi fèrrica és l'aplicació foliar d'adobs dissenyats específicament per a aquest fi.
- Manganès (Mn): El manganès generalment actua com a activador enzimàtic, accelera les reaccions del metabolisme. La seva deficiència és freqüent en sòls alcalins molt càlcics.
En condicions de deficiència les fulles es tornen cloròtiques entre els nervis , o amb taques grogues. Tot i ser un element poc mòbil, els símptomes es poden veure tant en fulles velles com noves.
- Zinc (Zn): El zinc col·labora en la síntesi de fitohormones, que són les reguladores del creixement, i regula també l'ús de sucre i clorofil·la. Els símptomes de deficiència apareixen en sòls alcalins o molt saturats d'altres microelements.
En gespes amb una sega molt baixa i freqüent, de vegades només es mostra dessecació a la fulla. Quan la fulla és més llarga els símptomes són més aviat el blanquejament de les fulles i taques entre les venes mentre que les vores romanen verdes.
- Bor (Bo): El bor és essencial per al moviment i la transformació del sucre dins de la planta. La deficiència és difícil de definir ja que es mostra un creixement lent i una pèrdua d'intensitat en el verd de les fulles joves. Si la deficiència és elevada, els símptomes inclouen arrissament de les fulles, engruiximent dels teixits i vetes cloròtiques a les venes noves. La seva deficiència és freqüent en sòls de pH alt i sòls sorrencs
Es pot concloure que els micronutrients estan molt afectats pels pH elevats i, per evitar deficiències, el millor és controlar el pH entre 6.5 i 7.
Per mesurar el pH del sòl hi ha al mercat una gran varietat de solucions. Però al final el més pràctic és tenir un sensor de qualitat i de butxaca com el pH-metre SoilStick que ens permet mesurar tant en sòl humit, com en aigua o en barreges líquides.
