Clorosi fèrrica: quan el ferro escasseja i la teva gespa ho nota

La clorosi fèrrica és la carència de ferro a la planta, que afecta el seu metabolisme i la síntesi de la clorofil·la i es manifesta per un groguejament foliar. Depèn molt del pH del sòl. El ferro assimilable per la planta es redueix als seus nivells mínims quan el pH del sòl està entre 7.5 i 8. Per tant, els sòls calcaris seran propensos a aquesta clorosi. Un excessiu VWC donarà lloc a deficiències d'oxigen i també de ferro assimilable.

Els sòls calcaris són propensos a la clorosi.

Símptomes d'altes deficiències són gespa blanquinosa, i teixit foliar flàccid.

L'aplicació de sulfat de ferro o sulfat amònic fèrric solucionarà el problema en un parell de dies.

Resultats analítics de 10-15 ppm de ferro se solen considerar adequats per a la majoria de gespes.

La majoria de climes àrids presenten clorosi fèrrica en les varietats de poa pratensis, perennial ryegrass, festuca i agrostis (menys freqüent). La clorosi induïda per l'arribada d'altes temperatures estivals és freqüent, mentre que aquest problema és menys freqüent en els períodes més frescos de primavera i tardor. La hipòtesi de David Devette (Iowa State University, Horticulture Dept) és que les altes temperatures poden fer que les arrels (en especial les de poa pratensis) no puguin absorbir tot el ferro necessari. Els símptomes de carència de ferro es poden confondre amb els de nitrogen o sofre, i també poden donar lloc a malalties fúngiques. A més, la interacció del ferro amb altres nutrients complica la situació. Per exemple, alts continguts de coure poden ocasionar el bloqueig en l'absorció del ferro i ocasionar la deficiència per aquesta raó. Aquesta situació també es pot presentar en existir desbalanç amb altres micronutrients com el manganès, zinc i molibdè.

Tant les aplicacions foliars com les granulars són recomanades, i el sulfat ferrós és el fertilitzant utilitzat més àmpliament en tots dos tipus d'aplicació. L'aplicació de nitrogen en forma de nitrats pot conduir a desenvolupar deficiència de ferro. També les deficiències de potassi i zinc poden reduir la velocitat de translocació de ferro dins de la planta, i provocar símptomes de deficiència fisiològica, fins i tot quan hi ha nivells normals de ferro al sòl. Nivells excessius de fòsfor també poden donar lloc a deficiències a causa de la formació de precipitats de fosfats fèrrics.

Tots els factors esmentats anteriorment, juntament amb d'altres més relacionats amb el pH, la matèria orgànica i el nivell d'oxigen del sòl, fan que la clorosi fèrrica sigui una de les deficiències més difícils de corregir. En general, les aplicacions al sòl amb compostos que contenen ferro no solucionen el problema, ja que és molt possible que es formin compostos insolubles no disponibles per a la planta. Prevenir, amb una fertilització equilibrada, tenint cura que el pH, la matèria orgànica i el drenatge siguin els adequats, representa la millor manera de mantenir allunyada la clorosi fèrrica.