Gipsisols
FOTO · TILOOM
Els carrers en un camp de golf, si no s'ha modificat el perfil original, poden presentar un horitzó de sòl amb alts continguts en guix, bé com a conseqüència que el guix (dissolt dels materials parentals gipsífers) s'ha mobilitzat a través del sòl amb la humitat, i ha precipitat en una capa d'acumulació, o bé com a resultat de la utilització d'aigües de reg amb alta concentració de sulfats.
La combinació d'aigües sulfatades i altres fonts de calci dona lloc a la formació de sulfat de calci, el guix.
Aquestes situacions es donen predominantment en espais geogràfics molt secs de zones àrides, on es produeixen altes taxes d'evapotranspiració. Si hi hagués alhora alguna capa de carbonat càlcic, aquesta es presentaria a una profunditat més gran. El guix pot precipitar com a cristalls fins, blancs, pulverulents, seguint fractures radiculars del sòl. Pot alhora provenir d'enclavaments on hi ha aigua subterrània rica en sulfats a poca profunditat.
La característica principal d'aquests sòls amb alt contingut de guix (o gipsisols) és la formació d'un horitzó argilós bru groguenc de 20 a 40 cm de gruix, de baix contingut orgànic, sobre un sòl subsuperficial bru pàl·lid amb bosses de guix blanc. L'acumulació de guix es forma a la capa més profunda.
Les mesures de VWC (volumetric water content, o contingut volumètric d'aigua) solen estar entre un 20 i un 40%. Continguts de guix superiors al 25% afecten el balanç de nutrients, i redueixen la disponibilitat d'aquells elements més essencials com el fòsfor, potassi i magnesi.
Si voleu conèixer la influència del guix al vostre terreny, podeu consultar Tiloom escrivint-nos a info@tiloom.com



