Salinitat de sòls i estrès hídric

Regues i la gespa no es revitalitza, sembla flàccida i feble. La planta no recupera cos. Què està passant?

Coneix la salinitat del teu sòl amb els instruments de la nostra botiga en línia.

De vegades un sòl mullat sosté plantes que tenen una clara aparença d'estrès hídric. En aquestes ocasions el problema no és el dèficit d'aigua, sinó els efectes de la salinitat en l'absorció hídrica.

Quan la concentració de sals a l'aigua de les cèl·lules del sistema radicular és menor que la concentració de sals a l'aigua del sòl es produeix un flux arrel-sòl.

En agronomia la salinitat es refereix a la presència al sòl i a l'aigua d'ions provinents de l'erosió dels sòls en els cursos hídrics, d'origen marí o de l'aplicació de fertilitzants inorgànics. Depenent de la concentració final de sals a l'aigua del por del sòl, la planta podrà absorbir aigua per dur a terme els seus processos o, altrament, tindrà problemes en la seva productivitat i salut.

Les membranes semipermeables del regne vegetal duen a terme l'absorció d'aigua en cerca d'un equilibri salí. Els sòls tenen menys concentració de sals que les arrels i, per igualar les concentracions, les membranes deixen passar aigua. Però si la situació és la contrària, la planta es trobarà en una situació d' estrès hídric coneguda com a plasmòlisi.

En el GIF següent es pot observar com no s'ocupa tota la paret cel·lular com caldria per a una bona turgència i fins i tot es pot veure una lenta retracció. Això es deu al fet que en l'experiment es va prendre una làmina de ceba i es va mullar amb una solució salina; l'efecte resultant és el buidatge del volum líquid de les cèl·lules cap a l'exterior.

La plasmòlisi és un efecte molt més comú del que pensem; es veu sempre que es deixa una mica d'enciam a l'amanida. Les sals de la dissolució de l'amaniment deixen la fulla amb un aspecte flàccid i poc turgent.

L'efecte de la transmissió de líquids per a l'equilibri de les dissolucions s'anomena osmosi.

Andreas Franz Wilhelm Schimper, en el seu llibre col·laboratiu Plant-geography Upon a Physiological Basis , desenvolupa la teoria de la sequedat fisiològica. La concentració de sals d'un sòl redueix la quantitat d'aigua útil que és capaç d'absorbir la planta fins que, per a una espècie en concret, no pot sobreviure.

Depenent de l'origen de la salinitat, el mètode més efectiu per eliminar-la és utilitzar regs que dissolguin les sals i percolin fins a perfils profunds que no afectaran les arrels de les plantes.

No sempre aquesta és la raó per la qual les sals són perjudicials per a les plantes; aquesta salinitat pot tenir altres efectes negatius que no desenvoluparem en aquesta entrada, com ara: