Presa de mostres

És important entendre com la presa de mostres pot afectar la qualitat dels resultats obtinguts. La situació ideal és aquella en què es fa de manera espaiada en el temps de qualsevol aplicació de fertilitzant, fins que es produeix l'equilibri entre els nutrients del sòl. Així, per exemple, l'aplicació d'un sol nutrient pot afectar el nivell d'altres, com és el cas de la potassa (K) que un cop dissolta actua com un extractant i desplaça altres cations com el calci i el magnesi del complex de canvi.

La fondària de les mateixes és així mateix molt important; es pot fer de manera simple o estratificada on s'examinen les mostres de sòl a diferents fondàries. Com a mínim s'haurien d'estudiar els primers 6 -7 cm, i si cal estudiar la mostra estratificada es pot continuar amb una altra mostra fins als 12 cm i així successivament, i 3 fondàries són més que suficients. No és possible comparar resultats de mostres de diferents fondàries o estrats. Aquestes tècniques d'estratificació ens donaran informació de com es van produint els rentats de sals, per exemple, o si hi ha deficiències d'algun nutrient com el fòsfor, de poca mobilitat.

Després de l'examen per part de Stevens de milers de mostres de diferents tipus de sòl, s'ha comprovat, independentment de la fondària de les arrels, que el major intercanvi d'humitat i salinitat es produeix en els primers 6-7 cm de sòl

A mesura que l'aigua de reg s'equilibra amb l'aigua de porus dels primers 6-7 cm, les diferències entre ambdues especiacions químiques disminueixen i així els intercanvis que es produeixen.

L'obtenció de la mostra s'ha de fer amb eines que permetin la replicació continuada de la mateixa fondària; per a això hi ha barrines específiques.

A més, la part foliar s'ha d'incloure a la mostra i el laboratori ha de ser qui faci el tamisat de la part orgànica superior.