Perfils de superfícies esportives: característiques diferenciadores

Els perfils de sòl de les nostres superfícies esportives presenten unes característiques especialment diferents de la resta de sòls agrícoles. D'una banda segueixen les especificacions donades per organismes com la USGA, essent de textures arenoses amb unes corbes granulomètriques específiques, on les taxes d'infiltració en general seran més grans a mesura que ens movem cap a la dreta en aquestes corbes.

Tant l'acumulació i fixació de CO2, feltre o thatch, així com la respiració heterotròfica a les nostres gespes esportives, estan governades per les pràctiques de manteniment i han estat estimades en un rang que oscil·la entre 31 g C/m2 i any en superfícies de gespes sense manteniment, fins a 922 g C/m2 i any per a zones amb fertilització i aportacions de restes de sega (font: Milesi et al., 2005). Aquestes superfícies esportives produeixen més CO2 que sòls agrícoles i ecosistemes naturals perquè contenen una quantitat més gran de matèria orgànica al sòl (font: Kaye et al., 1997). Avui dia existeixen nombroses noves tecnologies per a l'eliminació de la matèria orgànica.

Existeixen registres de valors de CO2 molt alts en els perfils de sòls de camps de golf o futbol. Valors que arriben fins al 3 i 4%, molt més grans que el 0,03% atmosfèric i són conseqüència dels manteniments intensos i les altes taxes de creixement que es donen en aquestes superfícies esportives (font: Lee et al., 1997).

Obear i Soldat (2015) van estudiar la distribució vertical del carboni inorgànic dissolt total en 28 greens USGA. Volien comprovar si es produïen acumulacions de carbonat de calci, tal com sol passar en sòls agrícoles, com a conseqüència del reg amb aigües més o menys dures i d'alts continguts en bicarbonats i carbonat (resultants de la dissolució del CO2 edàfic). L'estudi va presentar valors diferents d'aquells que es produeixen en l'agricultura.

Va resultar que quan el pH del sòl estava per sota de 7,8 el sòl presentava molt poca quantitat de carboni inorgànic, mentre que amb valors de pH per sobre de 7,8 les quantitats de carboni inorgànic eren variables. A més, en la majoria de les mostres el pH augmentava amb la profunditat, essent els valors més alts en el perfil inferior. Aquells sòls amb pH àcid no presentaven traces de carboni inorgànic, tot i que a partir de valors alcalins, en concret a partir de pH per sobre de 7,8 (determinat per anàlisi estadística sobre les mostres estudiades) la probabilitat augmentava, si bé encara també hi havia casos sense presència de carbonat.

Assumpcions corrents com l'acumulació de crostes de carbonats càlcics i magnèsics en perfils USGA i els problemes físics d'infiltració associats deguts al reg amb aigües molt alcalines no han estat provades com a certes en greens USGA, i s'estan posant en dubte, per ser aquests perfils de sòl molt diferents dels agrícoles

(font: Carrow et al., Ellis, 2009; Fidanza, 2006; Harivandi, 1999; Simmons, 2010)

L'alta densitat de fullatge i altres característiques inherents a aquestes construccions esportives fan que aquests efectes comuns en l'agricultura no ho siguin en greens USGA (Obear et al ., 2015). Els efectes dels diferents fertilitzants usats en superfícies esportives sobre les característiques químiques de l'aigua de porus són molt intensos, augmentant o disminuint el valor del pH del sòl en funció de la naturalesa àcida o bàsica de cada fertilitzant. Això és funció de la poca capacitat tampó d'aquests perfils de sòl (Obear et al., 2015).

A causa de les característiques particulars dels sòls de les nostres superfícies esportives, per a una gestió adequada i sostenible, incloent-hi el reg i la fertilització, convé estudiar quins són els processos més rellevants a cada lloc i construir un model que ens permeti assessorar aquesta gestió. Demana assessorament a info@tiloom.com per conèixer millor com gestionar les teves superfícies esportives.