Microdochium bolleyi. Efectes en gespa.
FOTO · TILOOM
El fong Microdochium bolleyi ha estat objecte d'estudi en diverses investigacions. Inicialment es creia que era un agent endofític no patogen i un paràsit feble, però estudis recents l'han identificat com a patogen, particularment en gespes.
Classificació taxonòmica
La classificació taxonòmica de Microdochium bolleyi es basa en la seva posició dins de l'arbre filogenètic dels fongs, que es determina mitjançant l'anàlisi de seqüències d'ADN ribosòmic (rDNA) específicament de la regió espaiadora interna transcrita (ITS). Segons la informació proporcionada, M. bolleyi té una seqüència diferent d'altres espècies com M. nivale i M. oryzae, i està llunyanament relacionat amb Microdochium phragmitis Syd.
La classificació taxonòmica de M. bolleyi ha evolucionat amb el temps. Originalment descrit com a Gloeosporium bolleyi per Sprague el 1948, ha estat reclassificat diverses vegades. Von Arx el va reclassificar com a Aureobasidium bolleyi el 1982, i més tard com a Idriella bolleyi. La classificació actual de M. bolleyi es deu a De Hoog i Hermanides-Nijhof, que el van col·locar en el gènere Microdochium, ordre Hypocreales, divisió Ascomycota.
Dins d'aquest gènere, M. bolleyi es considera una espècie diferent amb característiques morfològiques i culturals úniques, com la formació de clamidòspores fosques i clamidòspores marrons de parets gruixudes, que són característiques consistents amb observacions prèvies.
Efectes i la seva associació amb l'antracnosi
Els símptomes de la malaltia causada per Microdochium bolleyi a la gespa es manifesten principalment a les fulles i les corones de les gespes. Les fulles afectades es tornen grogues i després adquireixen un to marró o marró vermellós sense presentar taques distintives. No hi ha una línia clara que separi els teixits sans dels malalts en una planta afectada. En casos greus, les plantes malaltes formen clapes.
A Corea, es van observar fulles simptomàtiques en un camp de golf que presentaven danys similars a la podridura basal causada per espècies de Microdochium. Encara que no hi ha registres previs d'aquestes espècies causant podridura basal, l'estudi va confirmar la presència de M. bolleyi i va descriure els símptomes de podridura en hipocòtils en diferents tipus de gespa.
L'antracnosi a la gespa, generalment causada pel fong Colletotrichum graminicola, s'associa amb M. bolleyi en algunes àrees. Tots els tipus de gespa són susceptibles a l'antracnosi, però la malaltia pot ser particularment severa en certes espècies com Poa pratensis i Agrostis. Els símptomes inclouen clorosi dispersa o taques cloròtiques irregulars que poden variar en mida. A mesura que la malaltia progressa, les fulles infectades desenvolupen taques vermelloses marrons, sovint envoltades per un halo groc, i es poden estendre per tota la fulla. L'antracnosi també pot atacar les corones i les arrels, causant podridura basal.
El control de la malaltia inclou pràctiques culturals com mantenir la densitat i la nutrició de la gespa, millorar el drenatge i la circulació d'aire al sòl, evitar el reg freqüent i superficial, reduir els nivells de thatch i, en casos necessaris, utilitzar fungicides sistèmics preventius.
Controvèrsia per la seva patogenicitat segons la soca
La controvèrsia al voltant de la patogenicitat de Microdochium bolleyi segons la soca es basa en troballes contradictòries a la literatura científica. Inicialment, es creia que M. bolleyi era un agent endofític no patogen o un paràsit feble, com suggereixen alguns estudis (Mandyam, Loughin i Jumpponen, 2010; Kirk i Deacon, 1987). Tanmateix, investigacions més recents han classificat M. bolleyi com a patogen, especialment en gespes (Braun, 1995; Hong et al., 2008).
A l'estudi esmentat, es va trobar que la majoria dels aïllats de M. bolleyi a Turquia no eren patògens, però els que sí que ho eren van mostrar una alta virulència, particularment en gespa, blat i ordi. Això indica que la patogenicitat de M. bolleyi pot variar significativament entre diferents soques i que algunes poden ser més virulentes que d'altres.
A més, l'estudi va assenyalar que els aïllats de M. bolleyi de la província de Kocaeli, que té un clima costaner temperat, eren més virulents que els d'altres províncies, cosa que suggereix una millor adaptació a climes humits i temperats. Això és consistent amb la idea que la patogenicitat de M. bolleyi pot estar influenciada per factors ambientals i que certes soques poden haver evolucionat per ser més patògenes en condicions específiques.
Detecció
La forma més eficaç de diagnosticar Microdochium bolleyi són les anàlisis de qPCR ràpides on podem identificar desenes de malalties amb una sola mostra.
Necessites diagnosticar amb eficiència la incidència de M. bolleyi o la seva potencial afecció? Contacta amb Tiloom a info@tiloom.com i en menys de 48 hores tindràs la resposta a través d'una anàlisi de diagnòstic qPCR de les malalties més freqüents de la gespa.
El coneixement exacte de les malalties potencials que afecten la teva gespa et capacitarà per actuar de forma preventiva i gestionar-la de la forma més sostenible i eficient possible.
- Penn State University (PSU). 2013. Anthracnose Foliar Blight and Basal Rot. Accessed Sunday 15, December 2013.
- Smiley, R.S. 1983. Compendium of Turfgrass Diseases, APS Press, The American Phytopathological Society, Minnesota, USA.
- Vargas, J.M.1994. Management of Turfgrass Diseases, Lewis Publishers, Boca Raton, Florida.
- Ünal F. Phylogenetic analysis of Microdochium spp. associated with turfgrass and their pathogenicity in cereals.
- Hong SK, Kim WG, Choi HW, Lee SY. Identification of Microdochium bolleyi Associated with Basal Rot of Creeping Bent Grass in Korea. Mycobiology. 2008 Jun
