La refrigeració vegetal

La refrigeració vegetal és una activitat contínua en gairebé tots els cultius a l'estiu. La forta aportació de calor a l'època estival no es podria superar sense els mecanismes naturals de refredament.

Les plantes utilitzen l'aigua per transportar els seus nutrients. Primer en direcció de les arrels a les fulles es transporta l'aigua carregada d'ions com el nitrogen, el calci o el fòsfor… Després utilitzen l'aigua per transportar pel floema els hidrats de carboni generats durant la fotosíntesi.

L'aigua a la planta té diferents funcions, totes igual d'importants, tot i que no totes consumeixen la mateixa quantitat d'aigua.

Les plantes herbàcies no tenen ossos, ni tampoc un càmbium que generi una fusta resistent. Per mantenir la seva estructura utilitzen dos elements. Les cèl·lules de l'aigua tenen una petita capa de cel·lulosa que confereix una mica de resistència. I d'altra banda s'omplen d'aigua líquida, que és el que genera una consistència suficient per mantenir-se dretes. També aquesta aigua és el líquid sobre el qual es dissolen tots els elements nutritius i ocorren totes les reaccions metabòliques de la planta.

L'aigua retinguda per la planta s'estima només en el 5% de l'aigua total que circula per ella en tot el seu període vital.

Realment el consum d'aigua per mantenir la turgència i realitzar les seves funcions metabòliques no és gaire elevat, tan sols la quantitat d'aigua continguda per la planta que es va renovant contínuament per les funcions següents de l'aigua a la planta.

L'aigua juntament amb l'O2 són dues molècules que en la seva forma gasosa col·laboren a mantenir les concentracions de CO2 adequades a les cèl·lules de les fulles. Tant el vapor d'aigua com l'O2 surten de la planta per uns petits orificis anomenats estomes. Els estomes són tant portes d'entrada com portes de sortida, s'obren en funció de les necessitats de la planta. Les més adaptades tenen més facilitats per mantenir els estomes tancats en períodes secs.

Perquè l'intercanvi gasós ocorri s'ha d'evaporar aigua i generar un potencial que permeti l'entrada de CO2 a la planta però està poc afavorit de manera natural. Les molècules d'aigua són més petites que les de CO2 i per això surt més aigua de la que entra de CO2. D'altra banda, la concentració atmosfèrica de CO2 és baixíssima. Representa menys del 0.04% de la concentració de gasos total de l'atmosfera. Per tant, el potencial d'entrada és molt baix, comparat amb el potencial de sortida d'aigua a l'atmosfera. Això es deu al fet que l'aire generalment no està saturat i sempre demanda més aigua.

L'hidrogen és l'element més petit que hi ha, això fa que l'aigua sigui una molècula molt petita.

Per generar la glucosa que la planta necessita per completar el seu metabolisme, la planta usa l'aigua com a donador d'electrons per permetre la reacció de la fixació del CO2. L'aigua és un agent reductor molt feble, però amb l'energització per part dels fotons i la clorofil·la permet convertir el CO2 en energia química.

6 CO2 + 6 H2O → C6H12O6 + 6 O2

El consum d'aigua per aquest mètode és moderadament petit. Es considera que la major despesa d'aigua es deu a la refrigeració.

Aquí és on hi ha el gruix del consum hídric als cultius. Les plantes tenen el seu propi sistema de refrigeració, que està basat en l'evaporació d'aigua i és el responsable del major consum d'aigua. El pas d'aigua líquida a aigua gasosa demanda una gran quantitat de calor, i aquesta calor es pren de la planta. És el mateix sistema que utilitzem els humans per refrescar-nos, la suor. Per tant el vapor d'aigua juntament amb l'energia necessària per evaporar-lo són alliberats a l'atmosfera.

L'orografia del camp també importa a l'hora de les necessitats de refresc. Com és evident, les zones de solell augmentaran molt més les necessitats que les d'obaga.

En ocasions les zones estressades poden ser reanimades amb un lleuger reg de refresc. Aquest tipus de reg consisteix a aplicar una pluja molt lleugera administrada o amb una volta d'aspersor, o amb un broquet que ofereixi una gota molt fina. Aquesta petita aportació d'aigua actuarà com a suor i refrescarà la gespa.

Aquesta tècnica és molt senzilla i té un gran impacte en la salut de la planta i refredarà la superfície més ràpidament que només a través de la transpiració.

Cada gram d'aigua absorbeix unes 590 calories.

Com tot organisme en si, és un altre univers, la magnitud de la transpiració varia d'una planta a una altra. La pèrdua d'aigua en cereals, per exemple el blat de moro que perd entre 2 o 3 kg d'aigua diàriament, és molt diferent de la d'un cactus gran que amb prou feines pot perdre 25 gr d'aigua diàriament, per això és important conèixer la taxa de pèrdua d'aigua i evapotranspiració de cada cultiu.

En gespes d'alt rendiment s'usen altres tècniques com la ventilació forçada que disminueix el risc de fongs, però augmenta molt l'evapotranspiració del sòl i té un alt cost energètic.

Estació Meteorològica WatchDog 2900 ET