Genètica vegetal en les llavors de gramínies
FOTO · TILOOM
La genètica vegetal en les llavors de gramínies és una tasca que la indústria du a terme sense pausa any rere any. El grup de les gramínies és amplíssim i realment important per a la humanitat, per la qual cosa hem d'admirar el treball de la indústria per portar al mercat millors individus any rere any.
El grup de les gramínies és el conjunt d'espècies que més han impactat en el desenvolupament humà.
Les cespitoses, en general, també són gramínies, i en aquest fragment de la indústria també es fan grans esforços per millorar les necessitats dels camps any rere any. Es busquen varietats més petites, més tolerants a la sequera, més resistents a la trepitjada o a la sega més baixa. Totes aquestes demandes del mercat les cobreix la indústria mitjançant seleccions molt intenses, i empreses com ICL amb ProSelect cobreixen les necessitats dels professionals.
Abans de parlar de mètodes de selecció cal deixar clars uns quants punts:
- Les cespitoses són, en general, espècies al·lògames. Una espècie al·lògama és aquella en què l'òvul d'una flor necessita un gàmeta masculí procedent d'una altra flor. Això condiciona molt el tipus de selecció que es pot dur a terme.
- De vegades algunes pateixen apomixi, és a dir, que es poden produir llavors sense necessitat de fecundació. Per tant, els individus descendents són genèticament iguals al seu progenitor. En aquests casos, la selecció mitjançant mètodes tradicionals només és possible en plantes amb apomixi facultativa, és a dir, que, depenent de les condicions, es creuen sexualment.
Hi ha mètodes de selecció genètica tecnològicament molt avançats, però aquests no els veurem en aquesta entrada.
Dins de la millora genètica vegetal tradicional (la més àmpliament utilitzada avui dia) hi ha diferents mètodes molt diversos, i dins d'aquests mètodes pot haver-hi diferències importants entre seleccionadors. Avui n'explicarem alguns:
- Selecció massal
Aquest és el mètode més senzill de tots: consisteix a triar els millors exemplars d'una població de llavors 0. Utilitza la pol·linització lliure per als seus resultats. Aquesta selecció es fa per les seves característiques físiques, també conegudes com a fenotip. Després es recull la llavor dels millors individus i es barreja. Aquesta població nova ja estaria millorada. Aquesta activitat es duu a terme fins a aconseguir la població uniforme i amb les característiques desitjades.
Aquesta selecció és efectiva per a les característiques fàcilment observables en la selecció, com ara la resistència a la sequera o a la sega baixa.
Com que aquestes plantes es creuen entre elles de manera aleatòria, no podem seleccionar el gàmeta masculí mitjançant aquest mètode. Per poder tenir una estimació del seu comportament es fan proves de progènie en què es pot controlar el gàmeta masculí i conèixer-ne l'impacte.
La selecció massal és efectiva per a caràcters visibles a simple vista.
- Híbrids.
En altres ocasions es vol forçar l'heterosi. L'heterosi és la superioritat que tenen els individus descendents de dos progenitors molt diferents. Això és conegut també com a vigor híbrid.
Per a això es fan creuaments controlats entre individus que són dues Línies Pures diferents. Les línies pures són els individus que descendeixen d'ells mateixos i que assoleixen l'homozigosi. Aquest creuament entre diferents Línies Pures produeix una forta millora en els caràcters de les plantes, potenciant-ne les virtuts.
Els descendents d'un grup d'una Línia Pura mantenen totes les seves característiques constants entre generacions.
- Sintètics.
Les varietats sintètiques s'aconsegueixen fent una barreja controlada d'individus amb característiques desitjables.
Hi poden intervenir una gran quantitat d'individus diferents (línies pures, híbrids, clons…) que fan que la seva descendència (les llavors) sigui molt variable i que s'hagi de provar per assegurar-se que són creuaments totalment aleatoris.
L'avantatge principal és que les varietats sintètiques intenten aprofitar el vigor híbrid de manera més eficaç que les poblacions millorades per selecció massal.
Us deixem un vídeo interessantíssim de com fan l'esterilització de les inflorescències del blat per conservar espècies.
Un error freqüent entre els agricultors és pensar que la llavor descendent és igual al parental. Això és un gran error, ja que en les espècies al·lògames, en barrejar-se entre elles, produeixen llavors amb una genètica molt diferent.
La millora genètica vegetal és una branca de la producció de cultius molt tècnica i complexa. Els professionals dedicats a aquesta tasca fan un treball excel·lent, i és que, com passa en qualsevol altra indústria i sobretot en l'agrícola, quan una feina està ben feta ningú no hi repara ni li dona la importància que es mereix.
La intenció d'aquesta entrada és donar llum sobre com se seleccionen les noves llavors per a la indústria i la necessitat d'accedir-hi per poder mantenir la qualitat i la rendibilitat dels cultius. Hi ha més mètodes per a la selecció genètica.
