Escarabats més comuns del sòl a la gespa

Actuar amb coneixement davant dels insectes més comuns del sòl a la gespa és una gran eina per evitar els problemes de les gespes amb aquest tipus de plagues.

Us explicarem aquí exemples d'escarabats que et pots trobar al teu jardí o zona verda.

Aquests escarabats són de color verd metal·litzat, i les seves larves tenen un moviment característic, ja que no s'arrosseguen amb les potes sinó amb el llom. S'alimenten de matèria orgànica en descomposició i només ataquen les arrels més joves si no hi ha matèria orgànica disponible.

Aquest coleòpter està molt distribuït per tota Europa i Amèrica. Els adults de mitjana mesuren 1,3cm i són de colors bruns o beix. El seu cos està lleugerament solcat, per la qual cosa això pot ser una bona manera d'identificació. El seu cicle vital és anual i l'atac de les seves larves sol ser a la tardor. Molt sensible al Paenibacillus popilliae.

No es pot mantenir una gespa sense insectes, però sí que podem conèixer-los i mantenir-los controlats.

Aquesta plaga és extremadament comuna. L'adult és molt petit, d'uns mig centímetre. El seu cicle és anual i les larves blanques també són més petites que les explicades anteriorment. La seva mida ronda el centímetre. Les larves s'alimenten d'arrels i de matèria orgànica i el seu impacte es produeix generalment a l'estiu.

De color verd-bronze metal·litzat. Tenen pilositats blanques als costats. Són escarabats comuns a Àsia i Amèrica, però ja s'hi estan trobant exemplars a Europa. Els adults mesuren poc més d'un centímetre i apareixen a l'estiu. El seu cicle és anual i les seves larves s'alimenten de les arrels de la gespa a la primavera i els adults de les fulles de tot tipus de plantes.

Aquests insectes tenen una fisiologia molt característica, sobretot les potes davanteres amb forma de rem per eliminar la sorra i fer les seves galeries. Aquests insectes no tenen metamorfosi, per la qual cosa els seus individus creixen mantenint la mateixa estructura durant tot el seu cicle.

Durant la primavera es reprodueixen i surten dels seus caus a partir dels 15ºC per alimentar-se de les arrels. Els danys són tant pels forats molt visibles com pels danys radiculars.

Per a la seva detecció primerenca es poden utilitzar 30ml de detergent líquid en 7,5 litres d'aigua en mig metre quadrat de gespa. Si surten 7 grills en tres minuts és indicatiu que la població és elevada i s'hauria d'actuar preventivament abans de veure danys severs.

El control biològic és una eina imprescindible per a una gespa sana.

Els més freqüents són el Sphenophorus parvulus, el Sphenophorus venatus vestitus i el Sphenophorus phoeniciensis. Aquests insectes són petits, de 0.5 a 2 cm i es caracteritzen pel seu bec. Són de colors bruns, marrons o negres i els adults mengen fulles i tiges, però el gruix del dany ve de les larves, el cap de les quals té colors groguencs i vermellosos.

Un indicador de presència són els excrements fins, semblants a la serradura, que s'acumulen als llocs més afectats. I la gespa danyada s'aixeca sense problemes, ja que ha perdut les arrels i la corona.

Mantenir el sòl sense insectes no és possible, però sí que existeixen productes que et poden ajudar a tenir una gespa sana i saludable durant les plagues estacionals. Esperem que amb els nostres consells puguis identificar els insectes que generalment arruïnen les zones enjardinades.

Utilitza els productes amb responsabilitat.

Abans d'usar algun producte, llegeix amb detall l'etiqueta i segueix les instruccions amb detall perquè l'aplicació sigui productiva i de qualitat.