Detecció de malalties en gespa VI. Antracnosi
FOTO · TILOOM
L'antracnosi en gespa és una malaltia fúngica àmpliament reconeguda per la seva capacitat de causar danys significatius en camps de golf, àrees esportives i paisatges verds. Des del seu descobriment als primers anys del segle XX fins a l'actualitat, l'antracnosi en gespa ha estat objecte d'intensa recerca i desenvolupament d'estratègies de maneig per mitigar-ne l'impacte.
Agent causal:
L'agent causal de l'antracnosi de la gespa és el fong Colletotrichum cereale, anteriorment conegut com a Colletotrichum graminicola, tot i que en algunes regions com Corea, el fong Microdochium bolleyi també s'ha associat a aquesta malaltia. Aquest fong pot sobreviure a l'hivern com a miceli o conidis associats amb teixit vegetal infectat prèviament. A més, el fong pot sobreviure com a agregats d'hifes pigmentades anomenades apressoris, que s'adhereixen a les superfícies de les plantes i produeixen claus d'infecció que penetren en els teixits i provoquen malalties.
El cicle de vida del fong inclou la producció d'espores en acervuls de plantes malaltes, que es poden transportar a plantes no malaltes a través de l'aigua, el calçat i l'equip per a gespa. Un cop les espores germinen, les hifes emergents formen apressoris que penetren en els teixits de la planta i provoquen la malaltia
Símptomes:
Els símptomes de l'antracnosi de la gespa poden variar depenent de l'espècie de gespa afectada i l'època de l'any en què es produeix la malaltia. En general, l'antracnosi pot manifestar-se com una lesió foliar o una podridura basal de la part baixa de la tija. En el cas de lesions foliars, en agrostis apareixen taques de color vermellós-marró, mentre que en poa annua els símptomes inclouen taques allargades i cloròtiques que contenen estructures de color negre i portadores d'espores. En alguns casos, les fulles més velles es poden tornar completament aquoses.
D'altra banda, la podridura basal es produeix quan les beines de les fulles a la base dels entrenusos són colonitzades pel fong, la qual cosa provoca que el teixit infectat es torni de color marró fosc a negre, i les fulles es tornin de color ataronjat a groc sense presentar lesions. A més, es poden observar aglomeracions de setes o estromes infectius de color negre en el teixit de la planta, que són estructures productores d'espores del fong.
Espècies més susceptibles:
L'antracnosi de la gespa afecta principalment gramínies de clima temperat i fred, i Poa annua i l'agrostis (Agrostis spp.) són les espècies més susceptibles a la malaltia, tot i que també pot afectar altres espècies de gespa.
Condicions que afavoreixen la infecció:
L'antracnosi de la gespa tendeix a desenvolupar-se en condicions d'estrès per a la gespa, com temperatures extremes, sequera, trànsit excessiu, reg inadequat, fertilització deficient i sòls humits.
- Les temperatures òptimes per al creixement del fong causant de l'antracnosi estan entre 21 – 28°C, tot i que la malaltia pot produir-se quan les temperatures del sòl i de l'aire són significativament més baixes o més altes que aquest rang.
- La malaltia s'associa amb problemes del sòl, com la compactació, l'estratificació de diferents textures del sòl, l'ús de barreges inferiors per a la zona de les arrels i/o pràctiques de construcció inadequades, que causen un drenatge restringit i un desenvolupament deficient de les arrels.
- Els sòls humits s'associen freqüentment amb brots d'antracnosi; per tant, és més probable que la malaltia es produeixi després de períodes de pluges excessives i alta humitat.
- Qualsevol condició que alenteixi l'assecat de la gespa i de les superfícies del sòl, incloent-hi els períodes ennuvolats, l'ombra, la mala circulació de l'aire i el drenatge deficient, tendeix a exacerbar l'antracnosi.
- A més, la deficiència de nitrogen i potassi a la gespa pot augmentar la susceptibilitat a l'antracnosi.
Control cultural:
El control cultural de l'antracnosi de la gespa se centra a reduir l'estrès de la gespa, ja que la malaltia tendeix a desenvolupar-se en condicions d'estrès per a la gespa. Algunes pràctiques culturals que poden ajudar a reduir la gravetat de l'antracnosi inclouen l'aeració del sòl, la reducció de matèria orgànica, l'ús d'equips de segadores lleugeres, l'increment de la fertilització de nitrogen, potassi i reg suficient per prevenir l'estrès per sequera.
A més, és important fer pràctiques de maneig que alleugin les condicions de drenatge deficient, compactació i superfícies humides, com l'aeració, la redirecció del trànsit, la reducció del reg i la poda o eliminació d'arbres.
Així mateix, petites aportacions de nitrogen a l'estiu, augments de l'alçada de tall i passades de corrons lleugeres en substitució de sega són altres estratègies molt recomanades.
Control químic:
El control químic de l'antracnosi de la gespa implica l'ús de fungicides específics que estan registrats per al control d'aquesta malaltia. Diversos tipus de fungicides són efectius per al control preventiu i curatiu de l'antracnosi. Entre ells hi ha els fungicides de contacte, com el clorotalonil, els fungicides penetrants, com la trifloxystrobina, i els fungicides sistèmics, com el propiconazol.
S'ha observat resistència en algun cas de Colletotrichum cereale a certs fungicides, com el tiofanat de metil i els fungicides QoI (Inhibidors de la part externa de la quinona/estrobilurines), com l'azoxystrobina, trifloxystrobina i pyraclostrobina. Per tant, és recomanable alternar l'ús de fungicides penetrants en diferents classes i barrejar fungicides de contacte amb fungicides penetrants en un programa de control per retardar l'aparició de resistència.
Anàlisi i diagnòstic d'Antracnosi:
La forma més eficaç de diagnosticar Antracnosi sempre són les anàlisis de qPCR ràpids on podem identificar desenes de malalties amb una sola mostra.
Necessites diagnosticar amb eficiència la incidència d'Antracnosi o la seva potencial afecció? Contacta amb Tiloom a info@tiloom.com i en menys de 48 hores tindràs la resposta a través d'una anàlisi de diagnòstic qPCR de les malalties més freqüents de la gespa.
El coneixement exacte de les malalties potencials que afecten la teva gespa et capacitarà per actuar de manera preventiva i gestionar-la de la manera més sostenible i eficient possible.
Bergstrom, G. C. and R. L. Nicholson. 1999. The biology of corn anthracnose. Plant Disease 83:596-608.
Chaky, J., K. Anderson, M. Moss, and L. Vaillancourt. 2001. Surface hydrophobicity and surface rigidity induce spore germination in Colletotrichum graminicola. Phytopathology 91:558-564.
Horvath, B. J. and J. M. Vargas Jr. 2004. Genetic variation among Colletotrichum graminicola isolates from four hosts using isozyme analysis. Plant Disease 88:402-406.
Vargas, J. M., Jr. and R. Detweiler. 1985. Anthracnose of Poa annua: the pathogenicity of Colletotrichum graminicola. International Turfgrass Society Research Journal 5:637-640.
