Gestió de la gespa
Les tasques i decisions que mantenen una gespa esportiva en condicions de joc: sega, aeració, recebat, ressembra, nutrició, ús de fitosanitaris i reguladors del creixement. Articles pràctics per planificar el manteniment i mesurar-ne el resultat sobre el terreny.
86 ARTICLES

Agents tensioactius III. Casos d'èxit
Els agents surfactants han provat la seva eficàcia en l'eliminació d'àcids orgànics dels col·loides del sòl i en la capacitat d'adherir les molècules d'aigua a les partícules de sòl, cosa que dona lloc a una millor distribució de l'aigua al llarg del perfil de sòl i a la prevenció de l'aparició de…
Agents tensioactius o surfactants II. Definició
Un agent humectant és qualsevol compost que facilita que un líquid, en el nostre cas l'aigua de reg, penetri més fàcilment a la superfície del sòl, mitjançant una disminució de la tensió superficial del líquid i l'atracció de l'aigua cap a les partícules sòlides a través de mecanismes d'aquests compostos com l'atracció…
Agents tensioactius I. Seques “Localized Dry Spot”
Les seques se solen produir de manera heterogènia en els greens. Solen ser persistents i de formes diverses. Poden tenir l'origen, bé en una disminució de les aportacions de reg per sota de les necessitats, en uns baixos valors d'uniformitat de distribució del reg (sistema de reg deficient) o en causes d'hidrofobicitat. Aquest últim…
MANEIG DEL THATCH EN CAMPS ESPORTIUS
L'acumulació de thatch o feltre és un dels principals motius de l'aparició de danys a la gespa. És molt important el maneig del thatch o feltre a les superfícies de joc. Els camps esportius, especialment aquells formats per varietats de creixement lateral com la Bermuda, Zoysia o Poa pratensis, donen lloc a…
Invasió d'espècies C4 sobre greens C3
La invasió d'espècies C4 (ex. bermuda) sobre C3, per exemple als anells dels greens d'agrostis, és molt comuna, a causa de la utilització cada vegada més freqüent de bermuda i altres C4 al voltant dels greens C3. Hi ha dos tipus de solucions per a aquest problema: a) Operacions amb components químics (molt important…
Altres males herbes de fulla estreta
Hi ha certes males herbes de fulla estreta que predominen als nostres camps de golf, les quals no són gespes sinó membres de les famílies Juncaceae i Cyperaceae. L'aparició es produeix fonamentalment en sòls humits, de mals drenatges o excessiu reg. Cal, per tant, eradicar els problemes d'excés d'humitat als nostres camps,…
Males herbes de fulla ampla
Les males herbes de fulla ampla solen créixer al costat de la nostra gespa, especialment en situacions de baixa fertilitat o estrès hídric. Les males herbes de fulla ampla són dicotiledònies, en contraposició a les herbes de fulla estreta monocotiledònies. Un altre tret molt diferenciador és la presència de flors, que és un tret comú de les herbes de fulla…
Rodillat de superfícies esportives
Vols saber per a què serveix el rodillat de superfícies esportives? Hi ha molt diversos tipus de corrons per a les superfícies esportives, tot i que tots haurien de presentar els marges arrodonits per evitar danys i van des de 300 – 2000 lbs (135-900 kg) de pes, cosa que equival a 3-15 lbs psi (0.21 – 1.05 kg/cm2) aplicat a…
Eleusine indica: guia pràctica per al seu control en gespa
Eleusine indica, també anomenada goosegrass, és una altra típica mala herba que ens ve a colonitzar a les èpoques estivals en zones compactades i pobrament drenades, generalment en zones de pas dels nostres camps. Té un creixement postrat que li permet sobreviure a sega baixa. La seva llavor s'observa a finals d'estiu. És una varietat…
Digitaria en gespa: Controla la invasió de crabgrass
Avui parlarem de la Crabgrass (Digitaria spp), anomenada comunament “pota de gallina“. La Digitaria spp pot arribar a ser una infecció problemàtica en greens d'agrostis i o bermuda. No hi ha avui dia opcions per al seu control postemergent en greens de gespes de clima fred. Només podem utilitzar certs herbicides preemergents. Bensulide (Bensumec)…
Poa annua
La Poa annua és una de les males herbes per excel·lència que podem trobar als carrers, roughs, i fins i tot greens dels camps de golf. La germinació d'aquesta és més gran a una temperatura constant de 16ºC que a 21ºC segons Cockerham i Whitworth (1967); d'altra banda, Bogart (1972) no va trobar diferències de germinació a…
