Textura del sòl: descobreix el tipus de la teva terra fàcilment
FOTO · TILOOM
Conèixer la textura del sòl del teu camp és imprescindible per fer un maneig adequat de totes les tasques culturals, inclòs el reg, però de vegades no hi ha els mitjans necessaris per enviar la mostra a un laboratori i rebre uns resultats fiables, o hi ha pressa per conèixer el resultat.
Enviar mostres a un laboratori és la forma més precisa de conèixer la textura del sòl.
En aquestes ocasions hi ha mètodes per estimar el contingut del teu sòl en:
- Argila
- Llim
- Sorra
1- L'ús de tamisos USGA
Els tamisos són una forma precisa de fer el mesurament d'una manera molt semblant a com es faria en un laboratori. És molt útil tenir tamisos que permetin dividir el sòl en les seves parts per conèixer amb precisió la textura.
El procediment és senzill, i el resumeixo tot seguit.
- El primer pas és assecar la mostra de sòl que es vol mesurar perquè la humitat no interfereixi en els percentatges i a continuació es pesa el sòl sec.
- Es tamisa en cadascun dels tamisos; els laboratoris utilitzen agitadors estandarditzats perquè el moviment sigui sempre el mateix i la mostra tingui un garbellat sempre igual.
- Finalment es pesa cadascuna de les seves parts per calcular el percentatge de cada sòl segons el seu diàmetre de partícula.
Conèixer la textura del sòl és fonamental per gestionar bé el reg i conèixer quina serà la relació entre l'aigua de reg i el sòl.
2- Prova de flexibilitat
Aquest procés és realment precís per ser un mètode de camp sense cap mena d'instrumentació, ja que estima el contingut de cada partícula en funció de les capacitats plàstiques de cada material.
- Amb una mostra de sòl humitejada amb aigua es fa una pilota de 3 centímetres de diàmetre. Es deixa caure a terra; si en caure es desfà completament és un sòl sorrenc, i si manté moderadament la forma passem al pas següent ↓↓↓↓.
- Amb aquesta mateixa bola s'intenta fer un cilindre de 7 centímetres de diàmetre; si no és possible, ens trobem davant d'un sòl sorrenc franc, i si resulta possible s'ha de fer el pas següent ↓↓↓↓.
Si durant el fregament el sòl s'asseca per l'ambient o pel contacte amb les mans, es pot humitejar lleugerament fins a tornar-lo a fer mal·leable.
- Se segueix allargant fins als 15 centímetres. Si no és possible, estem davant d'un sòl franc sorrenc, però si ho fos se segueix amb el pas següent ↓↓↓↓.
- És el moment d'intentar fer un semicercle amb el cilindre de 15 centímetres que es va formar anteriorment; si no és possible fer-lo, és un sòl franc.
- Si s'ha pogut fer el pas anterior, ara s'ha de tancar el cercle; si es trenca en intentar-ho, és un sòl franc pesat, és a dir, que té una mica d'argila. Si es pot tancar però s'esquerda és argila lleugera, i si es tanca sense problemes ens trobem davant d'un sòl molt argilós.
3- Test de la Gerra de Manson
Aquest és un altre mètode senzill, una mica més lent que l'anterior perquè necessita un període de repòs de 24-48 h, però els seus resultats són fiables.
Només cal:
- Sòl
- Un pot transparent
- Aigua neta
Després de prendre mostres de la zona que volem estudiar, simplement cal introduir la mostra en una gerra transparent fins a omplir-ne un terç i la resta omplir-la amb aigua. S'agita enèrgicament assegurant-se que totes les partícules queden mullades i repartides, es deixa reposar fins que els sòlids queden precipitats al fons del pot; normalment un dia serà suficient, tot i que si té un alt contingut d'argila aquest temps pot ser més llarg. La gravetat farà la feina necessària per separar els materials en funció de la massa de les seves partícules. Les més grans i pesades seran les primeres a precipitar fins a arribar a les més petites, que precipitaran més amunt.
A Tiloom disposem dels millors tamisos del mercat per fer una separació de sòls professional i de qualitat.
A continuació només cal mesurar l'alçada de cadascun dels horitzons per determinar el percentatge en volum de cadascuna de les parts. El mètode és molt senzill i econòmic i dona uns resultats molt fiables.
Per acabar la feina tan sols cal anar al triangle de textures per introduir cada valor a cada aresta i creuar els tres punts a la zona que representa la textura concreta del sòl estudiat.
La FAO té una estupenda guia on es poden veure més mètodes.
