DETECCIÓ DE MALALTIES EN GESPA II: SPRING DEAD SPOT

Spring dead spot va ser observat per primera vegada a Oklahoma el 1936. La malaltia àmpliament estesa sobretot en bermuda es caracteritza per àrees circulars mortes a la gespa en despertar de la dormància hivernal. Tot i que es desconeixia la causa exacta en aquell moment, s'especulava que estava relacionada amb un fong del gènere Helminthosporium. A la dècada de 1980, la recerca als Estats Units va identificar Leptosphaeria korrae com el principal agent causal de Spring dead spot.

Agent causal

A la dècada de 1980, es va detectar que l'agent causal de la malaltia coneguda com a “Spring Dead Spot” (SDS) són fongs del gènere Ophiosphaerella. En particular, Ophiosphaerella korrae és un dels principals agents causals d'aquesta malaltia en la gespa Bermuda. Aquests fongs són del complex de fongs ectotròfics que infecten les arrels i es troben al sòl. Ataquen les arrels, rizomes i estolons de les plantes de gespa, causant que es tornin grogues, es marceixin i finalment morin.

– Regne: Fungi

– Divisió: Ascomycota

– Classe: Ascomycetes

– Ordre: Pleosporales

– Família: Phaeosphaeriaceae

– Gènere: Ophiosphaerella

Cicle de vida

El cicle de vida d'Ophiosphaerella comença amb la colonització de les superfícies de les arrels, rizomes i estolons de les plantes de gespa per part de les espècies d'Ophiosphaerella. Aquestes espècies produeixen ascs i ascòspores dins de pseudotecis. Durant aquest període, les hifes creixen superficialment a la superfície de l'arrel i periòdicament infecten directament el teixit cortical de l'arrel. La infecció pot produir-se en arrels, estolons o rizomes, i en pocs dies es pot observar necrosi localitzada.

Les espècies d'Ophiosphaerella són fongs estèrils de creixement lent en cultiu pur. A mesura que la colònia madura, gradualment s'enfosqueix i s'observen algunes diferències entre les espècies.

Les colònies madures d'O. herpotricha poden ser de color marró clar, grisenc, taronja clar o marró fosc, mentre que les colònies d'O. korrae produeixen miceli aeri dens i típicament varien de gris clar a gris fosc, i O. narmari produeix miceli aeri dispers, amb colònies de color blanc o beix. Les espècies d'Ophiosphaerella es consideren fongs ectotròfics que infecten les arrels, colonitzant la superfície dels teixits subterranis abans de causar necrosi. Tot i que s'ha observat que O. herpotricha colonitza les arrels de bermuda, no s'ha revelat la presència del fong dins dels teixits vasculars 14 dies després de la infecció.

Símptomes

Els símptomes de la malaltia són més evidents a la primavera, d'aquí el nom “Spring Dead Spot”, però també es poden observar a la tardor i a l'hivern després de condicions climàtiques fredes i/o humides.

Els símptomes d'una gespa afectada per la malaltia coneguda com a “Spring Dead Spot” (SDS) inclouen l'aparició de clapes circulars de gespa morta, que sovint es fan evidents a la primavera, quan la resta de la gespa comença a reverdir. Aquestes clapes poden variar en mida des d'uns pocs centímetres fins a 1 metre de diàmetre i poden expandir-se any rere any. L'herba dins d'aquestes clapes es torna de color groc palla a marró i finalment mor, deixant àrees seques i descolorides.

Les arrels de les plantes afectades es tornen de color marró fosc a negre i estan severament podrides.

La regeneració de la gespa a les àrees afectades és lenta, i aquestes zones poden romandre estèrils o ser colonitzades per males herbes. En alguns casos, després de 2 a 3 anys, els centres de les clapes actives poden romandre vius, i la clapa pren una aparença en forma d'anell.

Espècies més vulnerables

Les espècies de gespa més vulnerables a la malaltia coneguda com a “Spring Dead Spot” (SDS) són les varietats de Cynodon spp., que inclouen Cynodon dactylon (Bermuda comuna) i C. dactylon x C. transvaalensis (Bermudes híbrides, com la 419). A més, hi ha informes que la SDS afecta altres espècies de gespa C4 com Zoysia.

Altres espècies de gespa populars com Agrostis, Festuques, Stenotaphrum secundatum, Pennisetum clandestinum (kikuyu), Poa annua, Poa pratensis i Perennial Ryegrass (Lolium perenne) també poden ser atacades, tanmateix, les espècies esmentades al final són generalment més tolerants a la infecció per SDS.

Condicions que afavoreixen la malaltia

Control cultural

El control cultural és una part essencial de la gestió de la malaltia coneguda com a “Spring Dead Spot” (SDS) en gespes de bermuda. Les pràctiques culturals inclouen una varietat de tècniques que ajuden a mantenir una gespa saludable i resistent a la infecció per SDS.

**Mostreig de sòl**: Recollir una mostra de sòl per determinar el pH i ajustar-lo si cal. Mantenir un pH lleugerament àcid pot millorar la salut de la gespa.

**Fertilització equilibrada**: Implementar programes de fertilització que incloguin nivells adequats de nitrogen i potassi. Evitar aplicacions excessives de nitrogen, especialment a la temporada tardana. Els bioestimulants a base d'algues són un reforç per a la salut de la gespa.

**Control de mala herba**: Mantenir les males herbes sota control per millorar la recuperació de la gespa i reduir la competència per recursos.

**Gestió del thatch**: Evitar l'acumulació excessiva de thatch, ja que pot crear condicions favorables per a la malaltia. Fer activitats com l'aeració i la descompactació del sòl per millorar l'estructura del sòl i reduir la palla.

**Millorar el drenatge**: Assegurar-se que la gespa tingui un bon drenatge per evitar la humitat excessiva del sòl, que pot afavorir el desenvolupament de la malaltia.

**Evitar el sobrereg**: Regar la gespa de manera adequada, evitant l'excés d'aigua, especialment al final del dia per permetre que la gespa s'assequi abans de la nit.

**Selecció de cultivars**: Triar cultivars de bermudagrass amb bona tolerància al fred, ja que són menys afectats per la SDS.

Control químic

El control químic de la “Spring Dead Spot” (SDS) s'aconsegueix mitjançant l'aplicació preventiva de fungicides a la tardor, quan les temperatures del sòl estan al voltant de 20 °C. És important aplicar els fungicides en un volum alt d'aigua o regar immediatament després de l'aplicació per moure el fungicida cap a la zona de les arrels.

Els fungicides s'han d'aplicar abans que la gespa entri en dormància. És recomanable alternar fungicides amb diferents ingredients actius per evitar la resistència.

Els productes registrats per a ús inclouen ingredients actius com fenarimol, myclobutanil, principalment. Azoxystrobin, thiophanate-methyl, propiconazole, bitertanol, carbendazim, chlorothalonil, prochloraz, procymidone, propiconazole, thiram, thiram+quintozene, thiram+metiram, thiabendazole i triadimenol també són utilitzats per a aquest fi.

La recerca ha demostrat que l'eficàcia dels fungicides pot variar entre regions i que l'aplicació de fungicides a la tardor és més efectiva que a la primavera. A més, un cop establert el patogen, l'aplicació de fungicida redueix sensiblement la seva eficàcia.

Anàlisi i diagnòstic

La forma més eficaç de diagnosticar Pythium són les anàlisis de qPCR ràpids on podem identificar desenes de malalties amb una sola mostra.

Necessites diagnosticar amb eficiència la incidència de Spring Dead Spot? Contacta amb Tiloom a info@tiloom.com i en menys de 48 hores tindràs la resposta a través d'una anàlisi de diagnòstic qPCR de les malalties més freqüents de la gespa.

Coneix exactament si pateixes Spring dead spot a través de la seva correcta identificació amb l'anàlisi per qPCR. Contacta amb nosaltres a través d'info@tiloom.com i nosaltres mateixos et recollirem les mostres necessàries. Fes una gestió preventiva per no arribar a situacions límit.