Reguladors de creixement

Els reguladors de creixement són compostos que alteren o regulen el creixement o comportament de la gespa. Hi ha 5 classes segons el seu mode d'acció:

Classe A:

Trinexapac-etil, d'absorció foliar, inhibeix la biosíntesi de l'àcid giberèl·lic en la fase final. És el més comunament usat en superfícies esportives. Redueix la necessitat de sega, n'augmenta la uniformitat, la densitat i millora la qualitat en general.

Classe B:

Paclobutrazol i flurprimidol, d'absorció radicular, inhibeix la biosíntesi de l'àcid giberèl·lic en la seva fase inicial. Afavoreix l'eliminació de Poa annua en greens d'Agrostis.

Classe C:

Mefluidide, d'absorció foliar i radicular, inhibeix la divisió cel·lular en el teixit meristemàtic. El seu ús està indicat per a la disminució de la formació de floració o “seed heads”.

Classe D:

Metil-sulfometuron i glifosat, d'absorció foliar, es tracta d'herbicides que, utilitzats a baixes dosis, disminueixen el creixement d'algunes espècies que es presenten juntament amb altres a les superfícies esportives.

Classe E:

Etefon i àcid giberèl·lic, d'absorció foliar, són fitohormones produïdes sintèticament o compostos que s'hidrolitzen a fitohormones, com l'etefon que genera etilè. El seu ús principal és l'eliminació de llavor en Poa annua; l'ús d'etefon està indicat durant totes les èpoques (genera major densitat, creixement ben orientat i major vigor en l'estrès estival), mentre que el mefluidide s'usa fonamentalment a la primavera.

Una estratègia en nous greens d'Agrostis consisteix en l'ús de paclobutrazol per controlar la Poa annua, mentre que en greens d'Agrostis antics molt contaminats de Poa annua, es recomana l'ús d'etefon per vigoritzar els greens. En tots dos casos és recomanable l'ús de trinexapac-etil per augmentar la vigorositat dels greens i controlar el creixement desmesurat.