Processionària del pi
FOTO · TILOOM
La processionària del pi, Thaumetopoea pytiocampa, és una plaga molt important als camps de golf amb pinedes, especialment de la zona sud i del centre d'Espanya. Es tracta d'una eruga, és a dir, la fase larvària d'aquest lepidòpter (papallona) de cicle biològic anual. Els individus adults, les papallones, fan la posta a finals d'estiu sobre les branques apicals dels pins i els cedres, formant nius, borsots. Un mes més tard neixen les erugues, que surten dels nius de dia per alimentar-se dels brots joves d'acícules (agulles o fulles dels pins), fins que a la primavera baixen a terra per enterrar-se; es desplacen a zones càlides buscant una temperatura òptima de 20º C, van en fila amb la femella encapçalant la processó, d'aquí el seu nom de processionària.
Les espècies de pins més susceptibles de ser atacades són: Pinus nigra, Pinus canariensis, Pinus sylvestris, Pinus pinaster, Pinus halapensis i Pinus pinea.
Mètodes de lluita :
- Trampes amb feromones sexuals de la femella, de manera que atrauen els mascles, que queden atrapats, i s'evita la fecundació de les femelles. Mètode útil quan la infestació és baixa. S'ha de fer quan les crisàlides eclosionen i surten els individus adults, és a dir, a l'estiu.
- Eliminació manual dels borsots.
- Barreres físiques. A certa alçada del pi es col·loca un con al voltant del tronc; en baixar, les erugues queden atrapades i moren per inanició.
- Insecticides químics convencionals, piretroides com l'alfacipermetrina, la deltametrina… l'aplicació ha de ser a l'hivern, quan les larves són joves.
- Mètodes biològics, foment d'aus insectívores com les mallerengues carboneres i els ferrerets; ús de Bacillus thuringiensis (bacteri) que produeix una endotoxina, d'aplicació a la tardor. Després de l'aplicació als pins, és ingerida per les erugues i els provoca la mort.
