PGR Reguladors del creixement (2/3) Classes i classificació
FOTO · TILOOM
Reguladors de creixement
Els reguladors de creixement són compostos químics que alteren o regulen el creixement o el comportament de la gespa. Aquests productes són essencials en el manteniment de superfícies esportives i àrees verdes, ja que ajuden a controlar el creixement de la gespa, millorar-ne la qualitat i la densitat, i reduir la necessitat de sega. Existeixen diverses classes de reguladors de creixement, classificats segons el seu mode d'acció i el tipus d'absorció que tenen a les plantes.
Classificació dels reguladors de creixement
Els reguladors de creixement es classifiquen principalment en dos tipus, segons el seu mode d'absorció i la seva acció sobre l'àcid giberèl·lic, una hormona vegetal que promou el creixement i el desenvolupament de les plantes.
- Absorció per arrel: Aquest tipus inclou compostos com el paclobutrazol i la prohexadiona càlcica. El paclobutrazol és conegut per ser el més agressiu i durador entre els reguladors del creixement. La prohexadiona càlcica també és efectiva, encara que la seva acció pot variar depenent de les condicions ambientals i de l'espècie de gespa. Ambdós compostos inhibeixen la biosíntesi de l'àcid giberèl·lic en la seva fase inicial, cosa que resulta en una reducció significativa del creixement de la gespa.
- Absorció per tota la planta: Aquí es troba el trinexapac-etil, que té un efecte menys intens i menys durador en comparació amb els reguladors absorbits per l'arrel. Tanmateix, també es caracteritza per causar un menor efecte rebot. Aquest compost inhibeix la biosíntesi de l'àcid giberèl·lic en la seva fase final, cosa que ajuda a mantenir el creixement de la gespa sota control.
Classes de reguladors de creixement
Existeixen cinc classes principals de reguladors de creixement, cadascuna amb característiques específiques segons el seu mode d'acció i d'absorció.
Classe A: Trinexapac-etil
El trinexapac-etil és un regulador de creixement d'absorció foliar que inhibeix la biosíntesi de l'àcid giberèl·lic en la seva fase final. És el més comunament utilitzat en superfícies esportives a causa dels seus beneficis significatius: redueix la necessitat de sega, augmenta la uniformitat i la densitat de la gespa, i millora la qualitat general de l'àrea verda.
Classe B: Paclobutrazol, Prohexadiona càlcica i Flurprimidol
Aquests reguladors, absorbits per l'arrel, inhibeixen la biosíntesi de l'àcid giberèl·lic en la seva fase inicial. Són efectius en l'eliminació de Poa annua en greens d'Agrostis, ajudant a mantenir la puresa i la qualitat de la gespa en camps de golf i altres àrees esportives. El paclobutrazol és el més agressiu i durador, mentre que la prohexadiona càlcica ofereix una opció menys agressiva però igualment efectiva.
Classe C: Mefluidide
El mefluidide s'absorbeix tant per les fulles com per les arrels i actua inhibint la divisió cel·lular en el teixit meristemàtic. El seu ús està indicat per reduir la formació de floració o “seed heads”, cosa que és essencial per mantenir una aparença uniforme i estètica de la gespa.
D: Metil-sulfometuron i Glifosat
Aquests compostos, d'absorció foliar, són herbicides que, utilitzats a baixes dosis, poden disminuir el creixement d'algunes espècies presents a les superfícies esportives. Això ajuda a mantenir la dominància de les espècies desitjades i redueix la competència per nutrients i espai.
Classe E: Ethephon i Àcid giberèl·lic
Aquestes són fitohormones produïdes sintèticament o compostos que s'hidrolitzen a fitohormones. L'ethephon, per exemple, genera etilè i el seu ús principal és l'eliminació de llavors en Poa annua. Se'n recomana l'aplicació durant totes les èpoques, ja que augmenta la densitat, orienta bé el creixement i millora el vigor de la gespa durant l'estrès estival. A la primavera, s'usa principalment el mefluidide.
Estratègies d'ús de reguladors de creixement
En la gestió de nous greens d'Agrostis, una estratègia efectiva és l'ús de paclobutrazol per controlar la Poa annua. En els greens d'Agrostis antics i molt contaminats de Poa annua, es recomana l'ús d'ethephon per vigoritzar la gespa. En ambdós casos, és recomanable l'ús de trinexapac-etil per augmentar el vigor de la gespa i controlar-ne el creixement excessiu. La prohexadiona càlcica també es pot utilitzar com a alternativa menys agressiva al paclobutrazol, proporcionant un control efectiu del creixement sense els efectes a llarg termini més severs.
En conclusió, els reguladors de creixement són eines essencials en la gestió de la gespa, especialment en superfícies esportives. La seva correcta aplicació i elecció segons les necessitats específiques de cada àrea poden resultar en una gespa d'alta qualitat, densitat i uniformitat, facilitant-ne el manteniment i millorant-ne l'aparença i la funcionalitat.
