Mesurament. Biomecànica
FOTO · TILOOM
La biomecànica se centra en l'estudi dels moviments de l'esportista durant l'exercici físic (Amadio, 1997). Aquest camp té aplicacions en una varietat d'esports, des d'aquells amb alta interacció física entre el jugador i la superfície de joc, com el futbol i el rugbi, fins a d'altres amb menor interacció, com el golf.
L'avaluació biomecànica és una pràctica en constant creixement a causa dels seus nombrosos beneficis per a la seguretat dels esportistes. A través d'una anàlisi detallada dels moviments i de les forces involucrades, es poden identificar i corregir patrons que podrien predisposar a lesions.
Des de la perspectiva del manteniment de les superfícies esportives, la biomecànica es caracteritza pel mesurament de diversos paràmetres clau. Aquests inclouen la resistència al lliscament, l'absorció d'impactes i la deformació de la superfície sota càrrega. Mesurar i ajustar aquests paràmetres de manera adequada no només millora el rendiment de l'esportista, sinó que també contribueix a la longevitat de les instal·lacions esportives i a la reducció d'accidents.
Absorció d'impactes, restitució d'energia i desplaçament vertical
L'avaluació de paràmetres com l'absorció d'impactes, la deformació vertical i la restitució d'energia és fonamental per entendre la relació entre la fatiga i les possibles lesions dels jugadors en la pràctica esportiva. Aquesta avaluació és especialment rellevant en esports amb alta interacció entre l'esportista i la superfície, com el futbol i el rugbi. Aquestes avaluacions es realitzen mitjançant instrumentació normalitzada, tal com es detalla a continuació, i es duen a terme a través de l'assaig del triple A.
Triple A
- Absorció d'impactes: Aquest paràmetre mesura la quantitat d'energia que la superfície pot absorbir en rebre l'impacte d'una massa. S'expressa en termes relatius, amb el formigó absorbint el 0% (la superfície més lesiva) i la sorra de sílice absorbint el 100% (la superfície més tova). Valors d'absorció superiors al 50% són considerats segurs per als esportistes. La capacitat d'una superfície per absorbir impactes és crucial per reduir la càrrega sobre les articulacions i els teixits tous, disminuint així el risc de lesions per impacte repetitiu.
- Restitució d'energia: Aquest indicador reflecteix la interacció energètica entre la superfície i l'atleta. Les superfícies més rígides retornen més energia, cosa que pot fer que se sentin “dures” però generen menor fatiga. El formigó retorna el 100% de l'energia en l'assaig de duresa, mentre que la sorra retorna el 0%, cosa que fa que jugar sobre aquesta darrera sigui molt més fatigós. Una alta restitució d'energia pot beneficiar el rendiment en permetre moviments més explosius, però també pot augmentar el risc de lesions si no es gestiona adequadament.
- Deformació vertical: Representa la capacitat de la superfície per deformar-se, mesurada en mil·límetres, cosa que ajuda a avaluar-ne l'elasticitat. Valors entre 4 i 11 mm es consideren adequats per a la pràctica esportiva. La deformació vertical adequada ajuda a dispersar les forces d'impacte.
Instrumentació alternativa
A més de la instrumentació normalitzada com el Triple A, hi ha l'opció d'usar dispositius de testatge ràpid com el FieldTester. Aquest instrument portàtil i fàcil d'usar realitza els mateixos mesuraments amb alta reproductibilitat en tot tipus de superfícies, tant naturals com artificials. També pot mesurar la duresa de la superfície, funcionant com un Martell de Clegg. La capacitat de realitzar mesuraments ràpids i precisos al camp permet un monitoratge constant i ajustos immediats per mantenir les condicions òptimes del terreny de joc.
Correlació i conseqüències
La restitució d'energia i l'absorció d'impactes estan inversament correlacionades: en augmentar la restitució d'energia, disminueix l'absorció d'impactes. Mantenir aquests paràmetres dins de rangs òptims és crucial per prevenir lesions com la fascitis plantar o lesions lumbars, que poden resultar de superfícies inadequades. La manca d'absorció d'impactes adequada pot portar a una major incidència de lesions per estrès repetitiu, mentre que una restitució d'energia inapropiada pot afectar negativament el rendiment i la comoditat de l'atleta.
Tracció o resistència rotacional
Moltes lesions al genoll i al turmell es produeixen a causa dels processos d'acceleració, parada i canvis de direcció que els esportistes realitzen durant la seva activitat. Aquests moviments impliquen esforços significatius que es transmeten cap a les extremitats inferiors, i les forces rotacionals són especialment perilloses. Per avaluar la capacitat de la gespa de traccionar sobre els tacs del jugador, s'utilitzen diversos dispositius que mesuren el parell de torsió màxim necessari per rotar un símil d'una bota amb tacs, carregada amb un pes específic sobre la gespa.
Aquests dispositius mesuren el parell de torsió, que és la quantitat de força rotacional que la gespa pot resistir abans de permetre que el tac giri. La unitat de mesura de la tracció en un terreny de joc és el Newton metre (Nm). Els rangs òptims de tracció se situen entre 25 i 50 Nm quan s'utilitza instrumentació homologada, assegurant així un equilibri entre prou adherència i la reducció del risc de lesions.
La instrumentació normalitzada per mesurar la tracció presenta una major sensibilitat, repetibilitat i exactitud en comparació amb altres kits d'ús ràpid. Aquests dispositius avançats proporcionen mesuraments més precisos i fiables, cosa que és crucial per avaluar i mantenir les condicions del terreny de joc de manera efectiva.
Mantenir la tracció de la gespa dins dels rangs òptims és essencial per prevenir lesions en els esportistes. Una tracció insuficient pot portar a lliscaments i pèrdua d'equilibri, mentre que una tracció excessiva pot fer que el peu quedi atrapat a la gespa, augmentant el risc de torsions i lesions greus a les articulacions.
Test d'impacte HIC – CLE
El Criteri de Lesió Encefàlica (CLE), conegut en anglès com a Head Injury Criteria (HIC), és un índex utilitzat per avaluar la probabilitat de patir traumatismes craniencefàlics com a resultat d'un impacte o d'una desacceleració violenta del cap sobre superfícies esportives. Aquest índex és un estàndard a la indústria d'equipaments esportius i s'empra per predir possibles danys encefàlics, contribuint a la seguretat dels esportistes.
Avaluació de l'HIC
L'HIC tester és l'instrument utilitzat per determinar l'alçada crítica de caiguda en què es pot produir un dany significatiu. Aquest dispositiu consisteix en un cap artificial normalitzat que integra un sensor triaxial, el qual es deixa caure des de diferents alçades. El sensor triaxial mesura les acceleracions en tres eixos, proporcionant dades precises sobre l'impacte rebut.
- Alçada crítica de caiguda: Durant les proves, el cap artificial es deixa caure des de diverses alçades i el sensor registra les forces d'impacte. Una caiguda es considera crítica quan el sensor registra un valor de 1000 HIC o una acceleració de 200g. Aquests llindars indiquen una alta probabilitat de dany encefàlic, cosa que és crucial per avaluar i millorar la seguretat de les superfícies esportives.
L'índex HIC és essencial per al disseny i el manteniment de superfícies esportives segures. Les proves HIC ajuden a identificar àrees d'alt risc als camps de joc, permetent realitzar millores en el disseny de les superfícies i en els materials utilitzats per reduir la probabilitat de lesions greus.
L'ús de l'HIC tester i el compliment dels estàndards HIC garanteixen que les superfícies esportives siguin avaluades i mantingudes segons les millors pràctiques de seguretat. Això no només protegeix els esportistes, sinó que també redueix la responsabilitat legal per als operadors d'instal·lacions esportives.
