Humificació

La humificació de la matèria orgànica consisteix en la transformació de compostos orgànics, per mitjà de microorganismes, a compostos orgànics sense composició definida (no són aminoàcids, ni àcids orgànics, ni tampoc biomassa microbiana viva), i bioestable. Confereix al sòl característiques idònies,  augmentant l'aeració, la humitat, la capacitat d'intercanvi catiònic, la formació d'agregats, la millora de l'estructura del sòl i el control de malalties.

Al contrari del que succeeix amb la mineralització, la humificació segresta el carboni i disminueix l'emissió de diòxid de carboni, amb la qual cosa és un procés òptim des del punt de vista de la sostenibilitat. La seva mineralització és lenta.

El vermicompostatge és la tècnica per a la producció d'humus mitjançant el cultiu de cuc de terra,  en concret el cuc roig de Califòrnia “Eisenia foetida”.

Hi ha evidències de propietats antagonistes de moltes de les malalties comunes en gespa com ara S. homeocarpa, P. graminicola i M. nivale. Els bacteris antagonistes trobats inclouen els següents: Pseudomonas aeruginosa, P. fluorescens, Xanthomonas maltophilia, Enterobacter cloacae, Bacilus subtilis (Hoitink & Fahy 1986).