El cicle del nitrogen – Nutrició vegetal
FOTO · TILOOM
Els adobs nitrogenats no sempre són assimilables directament per les plantes. Abans que la planta pugui prendre l'adob, aquest ha d'estar en la forma química adequada i el responsable és el cicle del nitrogen.
Les plantes en general només poden absorbir nitrogen en dues formes químiques: l'amoni i el nitrat. Les plantes tenen predilecció pel nitrat i sempre s'absorbeix així amb més facilitat.
- Amoni NH⁺4 –> És biodisponible, però no és la font predilecta d'absorció.
L'amoni ja és un element biodisponible, per la qual cosa el seu efecte és immediat, tot i que no és òptim. L'amoni, un cop al sòl, pot tenir 4 vies:
- Assimilació vegetal
- Formació d'amoníac i volatilització
- Fixació al sòl en casos amb alta capacitat d'intercanvi catiònic
- Entrada al cicle de nitrificació; durant el procés de nitrificació es pot generar òxid nitrós i monòxid de nitrogen, que és volàtil si els sòls són àcids.
- Nitrat NO3- –> És biodisponible i la font preferida de nitrogen.
Per això qualsevol adob que s'apliqui no podrà ser absorbit fins que el cicle hagi arribat al nitrat o a l'amoni.
Cada adob nitrogenat té un cicle de descomposició diferent
- Urea CO(NH2)2
La urea és una potentíssima font de nitrogen. La seva concentració és molt elevada i la seva biodisponibilitat molt ràpida. La seva concentració de nitrogen és del 46% i la seva biodisponibilitat d'entre 6 hores fins a 48 hores.
Quan la urea s'aplica al sòl amb un pH sobre 6,3 es produeix la hidròlisi generant amoni i bicarbonat. Si el pH és menor a 6,3 la hidròlisi genera amoni, diòxid de carboni i aigua. La seva lixiviació és baixa, la seva acció duradora i tendeixen a acidificar lleugerament el sòl. Existeix la versió de Sulfurea i fosfòrea, que afegeix a la seva composició sofre i fòsfor respectivament.
Incompatibilitats parcials amb el Sulfat amònic, Nitrat càlcic, Nitrat potàssic, Fosfat monoamònic, Àcid fosfòric, i el nitrat amònic. Es poden barrejar, però no es recomana deixar-ho molt de temps barrejats a la cuba!
Els adobs amònics tenen reaccions molt semblants.
En general els adobs amònics es lixivien poc i tenen una forta reacció àcida al sòl.
- Sulfat amònic (NH4)2SO4
El sulfat amònic té un 21% de nitrogen i un 60% de sofre. En sòls argilosos o amb poca infiltració pot donar problemes d'excés de sofre, però en sòls amb bona infiltració no sol tenir inconvenients.
El sulfat amònic és incompatible totalment amb el Nitrat càlcic, el Fosfat monoamònic i l'àcid fosfòric. I parcialment amb la urea.
- Fosfat monoamònic NH₄H₂PO₄
La seva concentració és d'11% de nitrogen i un 52% de fòsfor.
La unió d'aquests dos elements nutrients funciona com a sinergia entre ells, ja que afavoreix l'absorció del fòsfor i redueix la tendència de fixació del fòsfor en sòls d'alta capacitat d'intercanvi catiònic. Es recomana el seu ús en sòls alcalins o amb aigües de pH alt. El fosfat monoamònic no s'ha de barrejar amb el Sulfat amònic i el Nitrat càlcic. I s'ha d'usar ràpidament barrejat a la cuba si es barreja amb urea. No s'ha de barrejar amb adobs de calci i magnesi
Alguns productes com l'àcid nítric també aporten nitrogen que s'ha de comptabilitzar per a un treball professional.
- Fosfat diamònic (NH4)2HPO4
Es diferencia del seu germà petit en què augmenta les concentracions nutritives. La seva concentració és de 18% de nitrogen i un 54,6% de fòsfor. En la resta de característiques és igual que el fosfat monoamònic.
El fosfat diamònic no s'ha de barrejar amb el Sulfat amònic i el Nitrat càlcic. I s'ha d'usar ràpidament barrejat a la cuba si es barreja amb urea.
Els adobs de nitrats tenen reaccions molt semblants.
Els adobs de nitrats es lixivien molt i la seva durada al sòl és baixa. I no tenen reacció àcida.
- Nitrat potàssic (KNO3)
Té una relació NPK de 13-0-44. S'usa freqüentment en fertirrigació i la seva biodisponibilitat és alta i immediata, tot i que de ràpida lixiviació. No té incompatibilitats, però si es barreja amb urea s'ha d'usar amb rapidesa i no deixar-lo molt de temps a la cuba. És molt popular en els adobs comercials granulats.
- Nitrat càlcic (Ca(NO₃)₂)
El nitrat càlcic té una relació normalment d'un 15% de nitrogen i 26 de calci, tot i que es presenta en molts formats i pot variar. És molt efectiu gràcies a la seva concentració de calci, té la capacitat de regular el potencial osmòtic del sòl, permetent que la planta absorbeixi aigua amb més facilitat.
Té un gran inconvenient i és que és incompatible amb molts altres adobs com el Sulfat amònic, Fosfat monoamònic, Àcid fosfòric, Sulfat potàssic, o el nitrat d'amoni. I tampoc s'ha de barrejar durant molt de temps amb la Urea o el Nitrat potàssic.
- Nitrat amònic (NH4NO3)
El príncep del nitrogen amb una concentració del 34% per darrere de la urea, tot i que és més estable i no volatilitza nitrogen a l'atmosfera. És molt soluble, per la qual cosa es comporta bé en la fertirrigació. Es comporta millor davant del medi ambient que la urea i té reacció àcida i la seva part nítrica es manté més temps al sòl.
És incompatible només amb el nitrat càlcic, i no convé barrejar-lo molt de temps amb la Urea i l'Àcid fosfòric.
Els nitrats són una part imprescindible de la nutrició del sòl i un exemple perfecte de la seva fertilitat.
Es pot conèixer la fertilitat del sòl amb els Ionòmetres Laqua. Aquests sensors faciliten la tasca de fer seguiment de la fertilitat realitzant lectures in situ i immediates. Qualsevol camp pot tenir un Ionòmetre a les seves instal·lacions i anar fent seguiment dels nitrats per conèixer les necessitats reals de nitrogen de les plantes en cada moment.
Vols saber més sobre el nitrogen o sobre els ionòmetres? Posa't en contacte amb Tiloom a info@tiloom.com i t'informarem.
