Danys per atacs de senglars a les gespes

Els senglars són cada dia un problema més accentuat a les gespes de camps de golf; la manca de depredadors fa que s'hagin convertit en una plaga difícil de solucionar.

La dificultat per aconseguir autoritzacions de batudes fa que els mitjans per eliminar-los o fer-los fugir es limitin a l'ús de pastors elèctrics, els quals no es poden utilitzar a tota la zona del camp per raons òbvies; permisos d'espera i caça amb els quals es permet l'esquer i l'eliminació de certs exemplars “recechos nocturnos”, cosa que a vegades pot atraure més exemplars; ús d'esprais; boles de camfre; ús de cabells humans escampats; i fins i tot sembla que s'està comercialitzant orina de llop… tot i que finalment s'acostumaran a tot aquest tipus de sistemes.

Els destrossos estan motivades per la cerca d'aliment, ja siguin tòfones, aglans, bolets, cargols, cucs, etc. Els més nocius són els grups de senglars amb les seves cries o “rayones” , solen anar en ramats i són molt nocius. L'època de zel es dona entre novembre i principis de desembre.

Generalment els atacs es produeixen en antegreens o roughs especialment humits i d'herba alta, per rebolcar-se i regular la seva temperatura, rarament als greens perquè, segons es diu, les banderes dels greens són tocades diàriament pels jugadors i aquesta olor els manté allunyats.

A la península Ibèrica tenim dues subespècies: l'Albar (Sus scrofa castilianus) i l'Arocho (Sus scrofa baeticus).

Tiloom recomana sobretot molta paciència…