Consells per al greenkeeper a l'estiu
FOTO · TILOOM
Avui a Tiloom volem donar-te els millors consells per al greenkeeper a l'estiu
L'època estival es caracteritza per l'augment considerable de les temperatures diürnes i nocturnes, la qual cosa es tradueix en altes taxes d'evapotranspiració. D'altra banda, en varietats C3, a partir de 23 °C el nombre, la longitud i la massa d'arrels comencen a disminuir i fins i tot, arribant a unes temperatures màximes diàries superiors a 35°C i nocturnes màximes superiors a 25°C, poden provocar-ne la mort (Huang, B et al.)
És per tant molt rellevant que podem trobar-nos durant l'època estival en la situació més desfavorable per al nostre camp, és a dir, amb majors necessitats d'aportacions d'aigua cap a la planta i menys volum disponible al sòl com a conseqüència de menor profunditat radicular.
Aquesta escassetat en l'aigua disponible per a la planta exigeix així mateix una gestió del reg eficient i per tant serà vital el monitoratge de temperatura, humitat i profunditat radicular.
La gestió del reg més eficient és aquella que proveeix la gespa de les seves necessitats netes, deixant espai porós també per a l'oxigen i la respiració, procés fisiològic si cap encara més important en aquestes èpoques estivals. Per tant, a mesura que disminueix la profunditat radicular, els regs haurien de ser cada cop menys profunds i més freqüents, situació inversa a la que es produeix quan es requereix un rentat de sals, regs profunds i espaiats, però aquesta situació no és la que discutim en aquest article i se sobreentén que no hi ha problemes de salinitat.
Tenint en compte la disminució d'arrels (en més o menys mesura és un fet generalitzat a l'estiu) presentarem diferents estratègies per alleujar en la mesura del possible aquests fenòmens :
- Ús de surfactants o tensioactius, aquests disminueixen la tensió superficial de l'aigua permetent un millor “mullat” del sòl i eliminant zones seques o “dry patches”.
Existeixen diferents tipus de surfactants o tensioactius: aniònics, no aniònics, polímers, derivats de sucres o àcids húmics.
La combinació d'agents humectants i micropunxats augmentarà la conductivitat hidràulica, permetent la penetració de l'aigua en profunditat.
- Ús de reguladors de creixement com el trinexapac-etil. Estudis en varietats C3 han mostrat augment de la seva resistència a la sequera després de l'aplicació, ja que la desacceleració en el creixement i els seus processos fisiològics que promouen aconsegueixen reduir la demanda en el consum d'aigua de la planta. Igualment estudis a la Universitat d'Arkansas han mostrat comportament similar per a calles de Bermuda híbrida amb tractaments similars. (Font: Brouwer.N. 2014. University of Arkansas).
- Millora de la uniformitat de reg. Això es millora calibrant el sistema de reg, tenint en compte localització d'aspersors, pluviometria, pressions estàtiques i dinàmiques, bombament, etc. Uniformitats de reg de l'entorn del 50 – 75% són comunes. A més uniformitat, menors problemes de dèficit hídric. Avui dia POGO ofereix la millor eina del mercat per al seu estudi.
- Syringes o regs de refresc, que consisteixen en aplicacions lleugeres d'aigua sobre el teixit foliar, per disminuir la temperatura puntualment. No ha de consistir en una acció de reg pròpiament dita, la qual es farà en les hores nocturnes per restituir l'aigua perduda per evapotranspiració.
- Ús de ventiladors i extractors d'aire dels greens, els anomenats “Subair vacuum blowers”, per eliminar excessos d'humitat.
- Ús de micorizes. Les micorizes són un dels tipus de simbiosi més abundant de la biosfera: són fongs que interactuen amb la planta i milloren l'absorció d'aigua i nutrients de l'arrel, permetent l'atenuació de l'estrès hídric a l'estiu. Font: Ruiz-Lozano et al., 1995.
L'aportació de les micorizes es pot fer, bé a través d'inoculació biològica, bé a través d'aportacions d'esmenes orgàniques.
-
Augment de l'alçada de tall. L'assoliment de superfícies ràpides de greens s'ha d'aconseguir a través d'operacions de rodat, i no tant per alçades baixes. Existeix una correlació positiva entre l'alçada de tall i la longitud radicular.
- Ajust de la dosi de nitrogen, fòsfor i potassi. El creixement de l'arrel es basa en el nitrogen, creix quan es produeix la fotosíntesi, si la fulla està amb continguts òptims de clorofil·la i la gespa produeix més carbohidrats dels que consumeix. La fertilitat s'ha de basar en el potencial de creixement.El potassi és el nutrient que regula l'obertura i el tancament dels estomes de les fulles i per tant el procés d'evapotranspiració pel qual la gespa regula la seva temperatura. És un element clau en la resistència a l'estrès hídric.Continguts suficients de fòsfor. El fòsfor forma part de la molècula d'ATP, unitat energètica de la planta. És necessària per a tots els processos fisiològics de la gespa.
Recomanem mantenir els nivells de fòsfor i potassi lleugerament per sobre dels nivells MSLN.
- Control de nematodes que, com a cucs paràsits de les plantes, causen considerables danys radiculars quan les temperatures són òptimes per al seu creixement entre 21 i 27 °C, per la qual cosa solen atacar a la primavera i els símptomes veure's a l'estiu. Solen ser freqüents en terrenys esportius per la preferència dels nematodes pels terrenys sorrencs.
- Control d'insectes, en especial aquells que produeixen danys radiculars. Els insecticides utilitzats s'han d'introduir a través del matalàs de feltre o “thatch” fins a arribar a la zona radicular. És recomanable la incorporació amb ajuda del reg.
A continuació esmentem alguns dels insectes més comuns que produeixen danys radiculars
