Conceptes meteorològics IV: ciclons i anticiclons

Els ciclons fan referència a vents intensos acompanyats de tempestes o zones de pressió atmosfèrica baixa (borrasques), les quals han estat presents a Espanya des de fa diverses setmanes, d'aquí que no arribi el tan desitjat temps estiuenc. L'oposat a aquestes borrasques són els anticiclons, caracteritzats per cels clars i bon temps.

Però com es formen aquests dos processos?

La rotació de la Terra fa que el vent es corbi, és l'efecte Coriolis. El vent de l'hemisferi Nord es corba cap a la dreta i el de l'hemisferi Sud cap a l'esquerra. D'aquesta manera, anomenarem flux ciclònic quan el vent es corbi en direcció oposada a les agulles del rellotge (cap a l'esquerra) a l'hemisferi Nord i en direcció a les agulles del rellotge (cap a la dreta) a l'hemisferi Sud, essent contrari a la seva corba natural (podent-se formar els grans ciclons coneguts com a huracans); i anticiclònic quan es corba en la seva direcció normal, a les agulles del rellotge a l'hemisferi Nord i contra rellotge al Sud.

La pressió atmosfèrica és un factor fonamental en els processos meteorològics, ja que les variacions temporals que presenta, tant verticals com horitzontals, poden definir fenòmens que afecten el temps i el clima (font: Jose Antonio Perez Bonalde). Així es distingeixen:

Una àrea d'alta pressió és una àrea de l'atmosfera on la pressió és alta respecte a la de la regió circumdant al mateix nivell. Està sempre associada amb la circulació anticiclònica (en la direcció de les agulles del rellotge a l'hemisferi Nord), per la qual cosa és bàsicament el mateix que un anticicló. Els anticiclons s'associen generalment amb bones condicions de temps. També es pot dir que les altes pressions són una mena de ventiladors, perquè ” bufen vent”.

Tenir una estació meteorològica és l'eina perfecta per conèixer tant la humitat ambiental com totes les variables necessàries per a una gestió adequada del camp.