Conceptes meteorològics II: masses nuvoloses

Les masses nuvoloses no s'han de confondre amb vapor d'aigua, sinó que són petites “microgotes” d'aigua líquida en suspensió que suren a l'aire ja que el seu diàmetre oscil·la entre els 0,2 i 0,3 mm, o en forma sòlida com a cristalls de gel, segons la seva altura. Perquè puguin precipitar com a aigua de pluja, necessiten augmentar de mida i tenir entre 1 i 5 mil·límetres de diàmetre. En ser aquest aire humit menys dens que el càlid, romanen a les capes altes de l'atmosfera i les masses d'aire calent a les capes més baixes.

Si els núvols estiguessin formats per vapor d'aigua (aigua en forma gasosa), no podrien veure's ja que és un gas invisible. De fet els percebem com a blancs perquè quan la llum solar arriba als núvols, les petites gotes d'aigua dispersen la llum i reflecteixen tots els colors, aquesta barreja dona el color blanc. Si els núvols són molt densos i gruixuts, la llum no els pot travessar totalment, i adquireix així uns tons més grisencs. La llum viatja sense alteració fins que penetra a l'atmosfera, aleshores xoca amb les partícules que la componen: pols, gotes i cristalls d'aigua, sal i molècules que formen l'aire (oxigen, nitrogen i gasos nobles). El nitrogen i l'oxigen dispersen més el color blau i violeta, que emeten en totes les direccions, mentre que deixen passar els tons taronges i vermells en línia recta, donant un resultat de cels cel·lestes.

A la tarda, succeiria el mateix si no fos perquè el sol és baix. En aquesta posició els seus raigs recorren fins a 10 vegades més atmosfera fins a arribar als nostres ulls que quan és al zenit. Per tant, els tons blaus pateixen tal dispersió que no arriben als nostres ulls mentre que el taronja, el vermell i el groc sí. Com més partícules sòlides hi ha suspeses a l'aire, més colorits i saturats són els capvespres.

Tenir una estació meteorològica és l'eina perfecta per conèixer tant la humitat ambiental com totes les variables necessàries per a una gestió adequada del camp.