Colorants artificials: efectes en la gespa i el sòl

L'aplicació de colorants artificials cada cop s'utilitza més a les superfícies esportives, s'imposa més per solucionar el problema de les ressembres o la manca de color per raons diverses. Així, es presenten pigments que s'absorbeixen per la fulla, augmentant la temperatura foliar i millorant la qualitat general (solen presentar protectors de llum ultraviolada) ja que en situacions d'alta intensitat solar pot provocar danys vitals. D'altra banda, tenim les pintures que es poden utilitzar en varietats en dormància, que tenen menys avantatges que els pigments.

Les pintures no són absorbides pel teixit foliar, en canvi els pigments són absorbits a través dels estomes, Mc Carty et al., 2013

El compost base d'aquests pigments és la ftalocianina, un compost de color verd blavós amb una estructura similar a la clorofil·la, excepte que el magnesi de la clorofil·la se substitueix per coure en la ftalocianina, Quillen Lomax, S 2005.

Aquests pigments, tot i que no són biològicament actius, presenten propietats similars als pigments naturals. Poden absorbir certes longituds d'ona i reflectir-les alhora. Un altre factor interessant és l'impacte de la intensitat de la llum, en particular amb la Poa annua, que pateix més estrès en condicions d'alta intensitat de llum que, per exemple, l'Agrostis spp. Així mateix, es recomana que les zones ombrejades no siguin tenyides, perquè ja presenten de manera natural escassa intensitat de llum.

Els avantatges de l'ús de pigments enfront de ressembres són la disminució de la despesa d'aigua, combustible, equipament, llavor, la millora de la qualitat de varietats C4 per eliminació de competència i la disminució de contaminació per Poa annua.